Un llibre polèmic, sens dubte. Més de 1500 joves francesos van marxar el 2015 a Síria a combatre al costat d’Estat Islàmic. Aquí el relat d’una noia captada per l’islamisme radical i el seu dietari de com va sent captada durant un any, i en paral·lel el dietari d’una mare que un any després col·labora amb entitats anticaptació i troba a faltar la seva filla, i el d’un pare que va enbogint en un centre d’internament fins a la mort.
Quin hauria de ser la postura del model social-cultural-educatiu europeu respecte a la religió i les diferents cultures? Educar en la diferència és convenient? Permetre el vel i altres símbols religiosos a les escoles i a la societat fomenta la convivència i el diàleg intercultural, o més aviat crea grups i comunitats diferenciades que a la llarga acaben esdevenint guetos? I juntament a això ens convida a preguntar-nos sobre l’exposició de la nostra vida privada a les xarxes socials i les seves conseqüències, el fet de contactar amb desconeguts a través d’Internet, i com els captadors d’Estat Islàmic treuen profit de la identitat en construcció dels adolescents per rentar-lis el cervell, i portar-los cap al radicalisme.
