La Lara, una nena que viu a la ciutat, explica l’estiu que comparteix amb els avis en un poble del Pirineu. La relació entre els avis i la neta, està descrita amb una gran dolçor.

Els rituals de la vida rural es perceben en força detalls de la narració. Com la relació dels avis vers el seu ramat de cabres, amb cada naixement es busca un nom i una història: “L’àvia sabia teixir històries que començaven amb l’edat d’un estel, la força d’una tempesta, la blancor de la lluna creixent, la tristesa d’un dia emboirat o d’un rierol sec (…) Històries que començaven amb aquests detalls i que sempre, sempre acabaven amb el nom d’una cabra”.
També hi ha l’emoció d’enfrontar-se a l’apropament d’un ós bru.

Les il·lustracions són suaus, entranyables, molt en sintonia amb el text. Els diferents tons de verd i les imatges difuminades donen aquest to de tendresa que tant li escau a la història.