Un elefant al menjador o a la sala d’estar és quan tothom va amb peus de plom, com si travessés un camp de mines, ningu vol parlar d’una cosa que sap que serà un problema.
La protagonista, la Rosa, era una dona amb bona salut, tot i haver passat un càncer. Amb família, amics i una vida en principi resolta. Però per algun motiu es va suïcidar i ara els que queden han de gestionar el forat que deixa. Són ells qui ens relaten els seus sentiments, el seu procés de dol i de comprensió del que ha passat i com afronten una vida sense la seva mare, esposa, amiga.
Una història molt reveladora que es desenvolupa a capítols molt curts que salten d’una veu a una altra, la del marit, de la filla, del fill, de la metgessa, de la seva millor amiga, del seu germà o de la seva mare.
Parlar de suïcidi continua sent tabú a la nostra societat i aquest llibre aporta diferents visions.
Jo l’he trobat fantàstica, aborda el suïcidi d’una manera molt delicada.
Un molt bon llibre per parlar de salut mental.
