A l’Annie i en Max els agrada córrer descalços, i mentre ho fan dialoguen i en sabem els neguits i preocupacions tant pel que fa a les seves aficions com els seus sentiments. L’Annie és una gran corredora, però el què li agrada és pintar. El seu avi, que havia estat corredor, diu que ha de fer el que li agradi. I així, a través d’una finíssima prosa poètica, seguim al llarg de cent dies el pas dels petits canvis que la vida porta a la jove parella. Una d’aquelles petites meravelles literàries que només apareixen de tant en tant.