La Josefina, tot passejant, es va trobar amb un animal ben especial: un tigre. Van fer molt bona amistat, i ella n’estava tant d’ell que va passar a formar part de la seva vida quotidiana. Es complementaven la mar de bé, però l’animal trobava a faltar el seu hàbitat natural, i es va anar posant malalt, canviant l’actitud i el pelatge. És quan la Josefina va fer el cor fort i va decidir el millor pel seu nou amic: tornar-lo a la selva, el seu lloc d’origen, les seves arrels.
El tracte que dona el llibre a la llibertat i al respecte envers l’altre, en aquest cas entre la senyora Josefina i el Tigre és molt encertat. El Tigre, així, amb la primera lletra en majúscula per donar-li el tracte que mereix: el nom propi.
Penso que aquesta història fa que generis una empatia especial amb els animals, tant salvatges com de companyia; a més a més, es pot traslladar també als vincles amb les persones. Després de llegir-lo, convida a fer una excel·lent reflexió sobre la llibertat. De vegades el lligam de l’amistat és egoista i, un dels dos no està còmode o a “l’hàbitat” on hauria de ser. És aquí on entren amb embranzida l’altruisme i l’empatia. El fet de valorar el benestar de l’altre, per sobre del que ja et funciona a tu mateix. Els lligams, de vegades, s’han de deixar anar i donar lloc al respecte i a la diferència. Estimar també és valorar la llibertat de l’altre.
Les tonalitats evolucionen i acompanyen les emocions que vol transmetre el llibre en cada moment, tot i que els colors predominants són de color terròs. Les il·lustracions transmeten molta expressivitat, acompanyen perfectament el text, i de vegades, donant-li informació complementària. I no és d’estranyar, doncs, que, tal com explica a la contracoberta, Jan Jutte ha estat guanyador en diverses ocasions del premi Pinzell Daurat (Gouden Penseel).
