Tardor
Som a Castella
tardor sense magranes
em fa estranyesa.
El sol es colga
en l’hoitzó quimèric.
M’embadaleixo
Els ocells alcen
el vol en estol ràpid:
núvols que dansen.
L’esbarzer punxa,
però són tan rebones
les negres mores.
Les orenetes
a milers els fils omplen:
el fred s’acosta.
 
 
Pere Martí i Bertran