“Silenci” és un llibre que et crida l’atenció pel seu format. Per una banda combina text i il·lustracions en format còmic per explicar la trama. Per l’altra, el llibre consta de dues parts juxtaposades, on cadascuna narra els fets, sentiments i emocions de cadascuna de les protagonistes.
La història és una història d’assetjament protagonitzada per la Maria i la Julia, l’assetjadora i la víctima.
La Júlia és una bona nena, senzilla, tímida que vol pertànyer a l’equip de jocs online de l’escola per a fer vida social i tenir amigues.
En canvi per la Marina ser la capitana de l’equip és el fet que mou tota la seva vida i guanyar la lliga està per sobre de tot, passi el que passi ni que hagi de fer trampes per guanyar.
La Júlia ho veu i n’és conscient i creu que ho ha de dir a l’entrenadora per què creu fermament que jugar brut no és jugar.
El llibre, sota el títol “Silenci” ens fa reflexionar en quants “silencis” trobem en una situació d’assetjament: el silenci de l’assetjat atemorit per què no vagi a més, el silenci dels que veuen la injustícia però no són capaços de dir res per por. Però sobretot cal reflexionar si davant del que creiem que és injust hem de callar o silenciar-nos.
