Rocío va néixer a Lima i va mudar-se amb la mare i les germanes a Barcelona amb 10 anys. En aquestes memòries, que no ho acaben de ser perquè l’autora només te 28 anys, ens fa viatjar en la seva búsqueda d’un lloc -i unes persones- que sentir com a pròpies. I ho fa d’una manera original, ajudant-nos a fer un viatge que com a lectors ens descobreix com és viure quatre dones soles en un barri molt dur de Lima, arribar a un nou pais i que el policia d’aduanes destrossa el nino buscant drogues, no tenir referents amb el teu color de pell, ser filla d’una dona que cuida fills d’altres per poder-te cuidar a tu, el salvavides que poden significar les biblioteques i la música, com buscar la teva veu… En un to lleuger, irreverent i divertit a estones, amb profunditat de càrrega altres, obre finestres al cap i al cor que ens fan pensar una estona.
