“L’Home a qui ja no agradaven els gats” és una faula ambientada en una illa fictícia i remota en la que els seus habitants, que ells mateixos s’anomenen “refugiats”, viuen en harmonia amb una comunitat de gats.
Per a ells els gats són la millor companyonia, són independents, nets i agradables i en tenen de tot tipus i colors. Però un dia quan es lleven pel matí descobreixen que els gats han desaparegut. Segons un dels habitants per la nit uns homes totalment tapats han caçat els gats
i se’ls han endut. Davant d’aquest testimoni la comunitat de la illa decideix que el mestre del poble, l’últim habitant que ha arribat a la illa, viatgi al continent per solucionar aquest problema amb els gats.
Al cap d’un temps de la marxa del mestre, aquest torna amb un aspecte diferent i acompanyat d’una funcionaria del continent . Els dos comuniquen als habitants que el problema dels gats està solucionat. Junt amb ells els acompanyen els anomenats “agents” amb unes gàbies on suposadament hi han els gats desapareguts, però en realitat el que porten són gossos.
Tant la funcionaria com els agents expliquen als habitants de l’illa la necessitat de tenir aquests animals (gossos) que ells en tot moment anomenen gats com els que un dia van desaparèixer.
Una part dels habitants accepten les noves mascotes que venen amb una corretja de regal; però l’altra part dels habitants de la illa tenen molt clar que són gossos que els volen encolomar com a gats.
A partir d’aquí la vida de la comunitat de la illa canvia per lluitar a favor de les llibertats personals i fugir de les imposicions, amb l’esperança que finalment puguin conviure en pau acompanyats de la mascota que més vingui de gust.
Un llibre ple de reflexions que il·lustra les imposicions a la societat, sovint emmascarades, però clama per conservar reductes que lluiten per la llibertat i les decisions personals.
