Com ens ha agradat passejar al costat de Robert Walser. Ha sigut una passejada a pas lent però amb una profunditat absoluta, gaudint de cada un dels moments d’aquesta passejada des de bon matí fins al capvespre, quantes coses hem descobert i personatges hem conegut que segur que en altres passejades ens havien passat desapercebudes. A partir d’avui segur que les nostres noves passejades seran diferents.

Sinopsi a la web de l’editorial: —Passejar —vaig respondre— m’és imprescindible per revifar-me i per mantenir el contacte amb el món, perquè si no el sentís, no podria escriure ni mitja lletra més ni produir cap poema, per petit que fos, en vers o en prosa. Sense passejar seria mort i ja fa temps que hauria d’haver renunciat a la meva professió, que estimo apassionadament. […] Sense passejar i sense la contemplació de la natura que hi va aparellada, sense aquesta cerca tan deliciosa com instructiva, em sento perdut, i, de fet, n’estic.