Els límits entre poesia i prosa són clars. Són clars? Kang aborda la soledat, l’amor, el desarrelament, el dolor, el silenci i l’altre… en una novel·la dolça, lenta, emotiva, original però clàssica, en capítols que de vegades semblen estrofes de poemes. Personatges que, com a cebes, van desprenent-se de capes per obrir-se als altres personatges però també al lector. La tristor travessa aquestes pàgines i, tanmateix, amb un domini magistral del llenguatge i els temps, l’escriptora aconsegueix pintar amb paraules un quadre de llum. I com diu el títol, personatges encallats en un Seúl modern que no fa per ells, assisteixen a classe de grec antic com a professor o com alumne. Una de les cunes de la tecnologia i la modernitat, el capitalisme i la producció, acull persones ben lluny de tot això, estimant una llengua que ja ningú parla.
