Llibre molt útil per intentar posar-se en la pell de les persones que es veuen obligades a abandonar el seu país i anar a l’exili. La reflexió se centra sobretot en la dificultat d’aprendre un idioma estranger fins al punt de trobar-hi les ressonàncies i connexions de la llengua materna.
La narradora és una noia polonesa (Ewa) de 13 anys que emigra al Canadà i als Estats Units. Tota la seva primera experiència (infància, adolescència, primers enamoraments...) li ressona en polonès. Ha de canviar de nom: en comptes d’Ewa, ara serà Eve. Aprèn les paraules angleses prou ràpid a l’escola, però no acaba de trobar el ressò personal a aquestes noves paraules. Aquest és el seu drama... se sent desarrelada i incapaç d’arrelar de nou.
Com que la mateixa sort la pateixen també la resta de la família, té ocasió de mostrar la diferència d’adaptació entre persones diferents i de diversa edat.
Presenta amb molt d’encert el pes dels records, de les noves impressions en el país d’adopció, el conflicte per poder traduir la seva experiència en un nou vehicle lingüístic. Això explica el títol original anglès (copiat del títol d’una pel·lícula de Coppola): Lost in Translation. Per fi, arriba un dia que somia en anglès! La seva integració ha arribat als nivells profunds de la persona.
El llibre, a mig camí entre l’autobiografia i l’estudi antropològic, té 332 pàgines i es divideix en tres parts; la primera descriu els anys de vida a la seva Polònia natal; la segona, el drama de l’exili; la tercera les vies de solució. El llibre s’acaba amb una mena de còpia del famós pari de Pascal.
És la celebració del miracle de sumar un nou univers, un nou idioma, sense perdre la propia identitat.
