Ja molt s’ha escrit sobre Estiu 1993. Després d’arrasar als premis Gaudí, també s’emporta 3 premis Goya per la gran feina de la seva directora i la parella de protagonistes. Un exercici descomunal de veracitat i realisme on la història de Frida, una nena òrfena, viu el seu primer estiu a casa dels seus tiets després de la mort dels seus pares. La pel·lícula és un excel·lent relat d’un to intimista aclaparador, que per moments dona la sensació de trobar-se davant d’un documental de tanta realitat que desprèn. Orfebreria cinematogràfica que atrapa i apel·la a l’espectador a compartir i reflexionar cada minut de l’obra. No us la deixeu perdre.
