Comiat vital de Pau Donés. Molt se n’ha parlat i poc més podem afegir; simplement que l’aneu a veure. Això sí, qui busqui una pel·lícula morbosa, o de grans sentències, o una classe de filosofia de la vida, millor no hi vagi. Perquè precisament el mèrit del documental rau en tot el contrari: sobrietat, senzillesa i comiat personal d’un dels artistes que va posar música a tota una generació. “Así que gracias por estar…”
