“Els murs invisibles” és una història colpidora en el que el tema principal és el suïcidi d’en Raül, un amic d’adolescència del nostre protagonista. El que també la fa colpidora és que qui ens parla en tot moment en primera persona és el propi autor, que fins i tot no ha creat un personatge fictici sinó que usa el seu mateix nom convertint el relat en autobiogràfic.
En Raül, es lleva la vida als seus vint-i-sis anys després de no superar una ruptura amorosa. Tot i així en la lectura s’intueix que aquest no és el fet principal que ens deriva a un final fatal, sinó que al llarg de la seva vida en Raül ha construït uns murs invisibles on queda atrapat i la seva personal manera de fugir-ne és el suïcidi.
Durant l’obra l’autor recorda com es van conèixer la colla d’amics en la seva època d’institut, quan el seu lloc de reunió era a les afores de Vic en una fàbrica abandonada que anomenaven “El Sucre”. Aquest espai el van convertir en el seu lloc de trobada on practicaven amb els skaters, escoltaven música com Hardrock i Punk i van complir els seus projectes musicals creant els seus grups de música així com la seva pròpia filosofia de vida dins una societat conservadora com és la vigatana.
Un relat amarg i colpidor, ple de dolor i tendresa que t’arriba al cor, en el que es reflexiona sobre si el suïcidi és un trastorn mental o una forma de veure la vida.
