Com ens pot haver passar per alt un llibre com aquest?  No ho sé. O sí, en tenia altres per llegir. I això deu voler dir que estimo els llibres, penso. Però el gat en sap un niu per enredar el noi que s’ha quedat orfe amb la llibreria de vell que portava el seu avi a qui ajudava  i per això coneixia fins els racons més amagats de la botiga i era ja un d’aquells llibreters en perill d’extinció que “s’ha llegit” els milers que s’amunteguen en les prestatgeries…
I el gat? D’on surt i perquè vol que el noi vegi altres persones que “estimen els llibres?. Hi ha altres maneres d’estimar-los? Potser no totes ho són, i és bo tenir aquesta visió completa després de viatjar i parlar amb persones que volen, a la seva manera, salvar els perills que assetgen els llibres.
Un homenatge a les llibreries, als llibres i a tots els qui en gaudeixen. Una lectura per recrear-se i per assaborir-la amb un bon te japonès.