L’allunyament inexplicable entre una mare i la seva única filla dona lloc a una pregunta universal i inquietant: com s’ha d’estimar? Quina és la frontera entre l‘amor i la possessió, entre la cura i la sobreprotecció?
“A cinc mil quilòmetres del seu país, sola, una dona observa una finestra il·luminada. Dins d’aquella casa, hi ha dues nenes jugant: les seves netes. La Yoela no les coneix. Fa anys que la seva filla Leah va marxar de casa per construir la seva pròpia vida i gairebé no en té notícies. Tanmateix, hi va haver un temps en què estaven molt unides: què va fallar, per què?
Resseguint les passes d’una família tan sòlida ahir com desorientada avui, Hila Blum ens mostra, amb precisió psicològica exquisida i sinceritat despietada, les passes en fals i els enganys d’una mare que estima la seva filla.”
Un relat que ens obliga a reflexionar sobre l’amor maternal. El meu cap i el meu cor s’ha sacsejat amb aquest llibre, per una banda inevitablement m’ha fet pensar com a mare i entenc perquè estima com estima la filla, encara que arriba un punt que es torna malaltís, i per altra banda arribo a entendre la necessitat de la filla de marxar i agafar les regnes de la seva vida, però quin patir la manera que ho fa…
Una lectura que no us deixarà indiferents.
