15 de maig de 2022

Aquesta setmana hem llegit...

 BALDO, Estel; GIL, Rosa. Catric, catroc. Barcanova, 2021

👤 Cicle inicial
💬 Feliu Carreras, El Goig de llegir.

Vuit contes clàssics, (Patufet, Els tres porquets, L'aneguet lleig, Pinotxo...) amb molta il·lustració i frase breu amb majúscules al marge superior i lletra de pal a baix, més afegint en una pàgina a l'acabar el conte el relat "sencer" per ser llegit als infants a qui va dedicada l'edició.

Col·lecció: Clàssics per a primers lectors. Octubre 2021.





KLUNE, Tj. La casa a la mar més blava. Fanbooks, 2022

👤 1r cicle d'ESO
💬 Rosi Dos Santos, El Goig de llegir, mediatecària EP Nostra Senyora.

Aquesta és la història del Linus, una mena de treballador social que viu una vida que no és res més que una vida monòtona fins que és enviat a l'orfanat de l' illa de Marsyas. Allà coneix a uns petits orfes catalogats com a "perillosos"i al seu extrany cuidador.
Poc a poc veurà que les coses no són el que semblen i que el camí de la felicitat passa per acceptarse a un mateix.
Un món de fantasia amb uns personatges que es fan estimar. 

ALAPONT, Pascual. Versos per a un cadàver. Bromera, 2021.

👤 2n cicle d'ESO
💬 Rosi Dos Santos, El Goig de llegir, mediatecària EP Nostra Senyora.



Uriel llegeix i escriu versos. Sovint falta a classe, sembla perdut, fins que un dia s'assebenta que un company seu, el Tomàs, s'ha suïcitat a causa de la seva condició sexual.
Quan la germana li demana ajuda per investigar les causes de la mort, no es pot negar.
Soledat, homofòbia, suïcidi, assetjament, la cara fosca de les xarxes socials...
M'ha encantat, crec que és imprescindible a una biblioteca escolar.





Paco Ignacio Taibo II. Sabem com morirem. La rebel·lió del Gueto de Varsòvia. Tigre de paper, 2020.

👤  Adults
💬 Feliu Carreras, El Goig de llegir.

Activista social, escriptor de molts llibres i multipremiat-sobretot en la novel·la negra, és també historiador amb un premi nacional d' història.

Hem sentit a parlar del gueto de Varsòvia. Potser en recordem alguna pel·lícula...i al llegir el llibre tot allò es queda curt.

Molts jueus del gueto no acceptaven la lluita que volien fer diversos grups mal o mínimament armats contra el poderós exèrcit nazi. Volien creure que se'ls emportaven a altres llocs a treballar per més que ja sabien de l'existència dels camps d'extermini. "Si lluitem ens mataran" deien. La resposta era:

"No volem salvar les nostres vides. Cap de nosaltres sortirà viu d'això. Volem salvar l'honor de la Humanitat."

Construcció de búnkers. D'armes (còctels Molotov). De grups i de refugis. Famolencs i amb poques pistoles, alguna escopeta i gairebé res més. El 19 d'abril de 1943 va començar la lluita.. Els alemanys amb carros blindats , tres canons  i dos tancs. La derrota fou tal que el cap nazi fou jutjat poc després i destituït. L'endemà, aniversari de Hitler, es volia acabar amb la sublevació del gueto.Passaven els dies i la utilització de més soldats i armament de tota mena pels nazis augmentava. La lluita no va acabar fins el 16 de maig!!!

El racisme és una malaltia social terminal perillosa, escriu l'autor, desgraciadament sembla que hem de conviure amb ella ja que després afegeix això:

Fa pocs anys una enquesta feta a Varsòvia revelava que un 44% dels estudiants d'una escola preparatòria afirmava que no voldrien tenir un veí jueu, mentre que un 60% afirmaven que no el voldríen tenir com a parella.

.