4 de febrer de 2021

Dijous... POESIA!

Una cançó molt actual del jove cantautor Noel Biniés on ens descriu la dificultat  de buscar-se la vida.

Com diu la Puri Biniés: per un futur digne pel jovent i la cultura. Les dades per aquest 2021 no ens permeten ser gaire optimistes. Sort que sempre ens queda l'esperança, el valor, el treball i la fortalesa de la joventut i la bona gent.


Buscar-se la vida no és cosa pasiva. Buscar-se el remei pot ser tallar el cap del rei. Buscar-se la vida quan ja està prohibida, és buscar-hi el brut quan està tot “net”. És buscar-se el camí, quan ja el tens sota els peus; és buscar-se la llum mentre el fosc et reté, travessar-nos cançons dins els sons dels ocells i buscar, buscar-se la vida és el que té. Però buscant vas boig, que la vida et faci goig. Buscant no tornar pàgines enrere, no… No vull tornar a buscar, vull tenir tot això clar, trobar el que busco sota del teu llit de flors. Cau el teló del silenci, m’entretinc tot sol somiant, l’horitzó sen’s fa més gran, caurem els dos, buscant-nos el món, “busca’t la vida”, però què, quan i a on? Mentre em busco la vida, hi ha moments de tendresa, hi ha porcs i gallines, hi ha persones que són com joguines, i et faré un regal: no et busquis la vida, d’això, tant se val, no et busquis la vida, ella ja vindrà. Però buscant vas boig, que la vida et faci goig. Buscant no tornar pàgines enrere, no… No vull tornar a buscar, vull tenir tot això clar, trobar el que busco sota del teu llit de flors. Cau el teló del silenci, m’entretinc tot sol somiant, l’horitzó sen’s fa més gran, caurem els dos, buscant-nos el món, “busca’t la vida”, però què, quan i a on? “busca’t la vida”, però què, quan i a on? i com?