26 de febrer de 2021

Aquesta setmana hem llegit...


Jefferson. Jean-Claude Mourlevat & Antoine Ronzon. Nordica Infantil. A partir de 10 anys.

Jefferson una novel·la solidària i molt vegana!

M'agradaria molt viatjar amb viatges Miramon al país veí a on habiten éssers animals. En Jefferson i els seus amics m'han demostrat que potser els humans no som els més intel·ligents. L'autor utilitza un llenguatge molt lleuger, fàcil, i alhora gens infantilitzat. Els personatges estan molt ben humanitzats amb un gran toc humorístic. Et fa viure en primera persona situacions que et fan somriure i pensar.

"Poseïa una qualitat rara i d'un valor incalculable: era capaç de tallar-te els cabells en silenci" "Havien escollit l'amistat". Felicitats per les il·lustracions. Frisava per llegir-me el capítol i poder gaudir d'uns minuts de la il·lustració. Il·lustracions en blanc i negre amb moltes intensitats de llum. Amb un final amb premi pels amants dels llibres, siguin vegans o no, ben segur que els enganxarà. No us la deixeu perdre tingueu l'edat que tingueu. 

 


La casa de Mango Street. Sandra Cisneros. L'altra tribu. A partir de 12 anys.

Aquesta ressenya s'hauria de fer en veu alta, llegint diferents paràgrafs del llibre. M'he quedat amb molts. És un text molt poétic i amb molta força. "però he decidit no créixer amansida com les altres, que posen el coll al llindar de la porta , esperant els grillons", "Només una casa callad com la neu, un lloc a on anar, neta com el full abnas del poema"

La Esperanza dona veu als diferents personatges que l'envolten. Qui son? D'on son? Cap a on van? Cada un dels personatges té el seu propi destí. La Esperznaza és una noia jove, viva, valenta i forta. Somnia amb el seu destí. Un destí diferent, viu i lliure. "Una casa nova, una casa feta amb el cor. Encendré una espelma per a tu" li diu l'Elena tot llegint-li la mà. Els relats van acompanyats amb unes elegants  il·lustracions en blanc i negre de Núria Solsona.



Juno. AGUILAR, Laia.  Fanbooks, 2018. A partir de 14 anys.

“Soc “Diana” disparant fletxes, una lloba d’alta muntanya, una heroïna de còmic, una amazona lluitant contra un monstre afamat..” Així és com s’autodefineix la Juno, una noia de catorze anys, amb un passat traumàtic, que únicament desitja tornar a viure amb la seva mare que és a la presó. Després de passar per diverses famílies d’acollida i centres educatius, començarà a estudiar en un nou institut on coneixerà el Cesc, un professor inexpert amb una vida inestable, que esdevindrà la diana de totes les frustracions i pors de la Juno. Escrita en primera persona, els protagonistes revelen els seus sentiments i pensaments més profunds, fent que qui ho llegeixi passi d’espectador a agent implicat en la història.

25 de febrer de 2021

Dijous...POESIA!

Blackout poetry, també anomenada destrucció creativa o poesia obscura, consisteix a ocultar paraules que no es necessiten d'una fulla de llibre, diari o revista i deixar visibles, només aquelles, que utilitzarem per fer el poema.

Aquesta idea és original de l'autor Austin Kleón que va utilitzar aquesta tècnica per superar un greu bloqueig artístic.

Els alumnes de 3r d'ESO de l'Escola Pia Granollers han poemejat a la classe i n'han sortit molt bones obres.

No distinguimos la verdad, y la influnecia.

Albert Zorrilla

Somos líderes de nuestras vidas.

Pol Fernández i Martí Gesa


Ariadna Pastor i Núria Mayol

El café legendario tiene vida limitada.Tenemos que seguir, no quedará otra opción. Si morimos en una ciudad fantasma mil millones de visitantes pero nadie en la plaza, El café.

Clàudia Molins i Júlia Ramos

24 de febrer de 2021

Videojoc: journey

 


Journey
Edat recomanada: a partir de 12 anys.
Enllaç de descàrrega:

Viatge intens i espectacular on us enfundareu en la roba d'un extrany monjo i l'acompanyareu en els seus passos cap a dalt de tot d'una muntanya d'on en surt una misteriosa llum. Trepitjareu un camí desèrtic i en runes i a la vegada viureu una experiència sonora fascinant. I quin missatge trobareu darrere el viatge? Doncs aquell tan famós del poeta que diu que se hace camino al andar, o el dels clàssics homèrics del retorn a casa d'Odisseu o Ulisses, o el de la concepció cíclica de la vida i de l'etern renéixer en el viatge. Tot plegat fa de Journey una experiència estètica i filosòfica espectacular.

19 de febrer de 2021

Aquesta setmana hem llegit...

Moltes vegades, allò evident no és sempre el més visible, i moltes de les coses que més ens importen a vegades ens passen per davant sense donar-li importància. Aquí van tres llibres que conviden a mirar de veritat allà on cal i coneixe'ns a nosaltres mateixos i als què ens envolten.


El fil invisible. Míriam Tirado. B de Blok. A partir de 4 anys. 

Aquest conte ens parla de que les coses més importants són aquelles que no es veuen i ens uneixen amb les persones que més estimem. La Nura ja no té por perquè ha descobert el secret que del melic en surt un fil invisible que la lliga a la seva família unint-la més enllà del temps i de l’espai.



Tinc un volcà. Míriam Tirado & Joan Turú. Editorial: El Cep i la Nansa. A partir de 6 anys. 

Aquest conte ens parla sobre què fer quan la ràbia es col·loca per davant de totes les emocions. A partir d'una història real i quotidiana amb la que famílies i infants es poden sentir identificats, l'autora ens introdueix la respiració conscient mitjançant la metàfora d’un volcà. A les pàgines finals del llibre hi ha un parell de pàgines on l’autora, Miriam Tirado, consultora de criança conscient i periodista, dóna alguns consells per a les famílies. Llibre molts recomanable per explicar als més petits de la família.




Un regal per a la Sílvia. Ximo Abadía & Fran Pintadera. Baula. A partir de 7 anys. 


Falta només una setmana perquè sigui el seu aniversari, i la Sílvia està molt nerviosa. Té molt clar quin és el regal que vol i, d’un en un, va desgranant-ne els motius al seu pare. Ell s’encarregarà d’aconseguir tot allò que desitja la Sílvia, encara que a vegades el que desitgem no és exactament allò que havíem imaginat. Els aniversaris, com la vida, són plens de sorpreses.





 








18 de febrer de 2021

Dijous...POESIA!

Joan Margarit, de 82 anys va morir dimarts 16/02/2021. Poeta i arquitecte. Persona d'una gran humanitat, amb una veu propera, valenta i neta. El 2019 va rebre el premi Cervantes.

No és feina gens fàcil escollir algun dels seus poemes per homenatjar-lo. Us deixem amb la seva Web oficial de Joan Margarit, un poema, Poesia, 14 consells per a joves poetes i un vídeo a on Joan Margarit ens recita dos poemes, Celebració i Brindis. Particularment el poema de Brindis sempre m'ha captivat. Són aquells instants que mai fugiran.


POESIA

Fotografia Pilar Jarque
Com Sísif, no conec la meva roca.
La pujo al més alt. Cau fins a baix de tot.
torno a buscar-la, és pesada i aspra,
i malgrat tot, l’escalfo entre els meus braços
mentre torno a pujar-la al més alt.
És una estranya infelicitat.
Penso que és més cruel
no haver trobat cap roca que pujar
així, inútilment. Per amor. Al més alt.


Joan Margarit





14 consells per a joves poetes

S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l. Joan Margarit


1.Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta.


2. S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l.

3. El poeta autèntic, per jove que sigui, pot dubtar sobre en quin moment està del seu aprenentatge, però penso que sap perfectament que és un poeta, i mai no preguntarà si ho és o no.

4. La poesia, en el sentit que l'ha entès tot un seguit de generacions a les quals jo encara pertanyo, no és ni una professió ni un ofici. És alguna cosa que es decideix des d'un mateix, amb poques possibilitats que algú pugui garantir l'encert d'aquesta decisió.[...] Ser poeta és una manera de ser o d'estar en el món, com diria Heidegger.

5. Per escriure un poema no hi ha unes condicions millors que altres: s'imposa la necessitat de buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final. Si un poema pot esperar, és que no ha trobat ningú que l'escrigui. Més encara: si qui té la pretensió de ser poeta no sap convertir qualsevol situació personal –per difícil que sigui– en una situació en què la seva obra continuï, és que s'està equivocant. Si a la poesia un no pot donar-li tot –i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida– no s'ha de continuar.

6. La poesia és justament això: una necessitat imperiosa, inajornable. Si no se sent així és inútil pretendre que un és poeta. Si se la planteja des de la tibiesa, el jove no tindrà amb la poesia més que una mala relació, que li amargarà la vida, perquè no li concedirà el bé més preuat: l'obsessió, la passió pels poemes, la sensació que la vida és absurda sense la poesia.

7. Si el poema ho és de veritat, du el lector directament a un lloc del seu propi interior i allí s'encén alguna cosa, com un far, i això vol dir que aquests llocs profunds i difícils d'un mateix s'assemblen molt als de les altres persones. Per això es pot escriure poesia.

8. Les matemàtiques són la més exacta de les ciències, però la poesia és la més exacta de les lletres.

9. Pel que fa a com ha de ser la poesia, jo diria que un poema s'ha d'entendre. [...] Gairebé sempre que un poema resulta un búnquer inaccessible a algú, la culpa és del poeta.

10. És probable que un bon poema sigui només una qüestió d'intensitat. La intensitat, a què la podem associar, si no és a l'experiència d'un sentiment? Pot ser un sentiment més o menys ocult o més o menys manifest, però allà on pugui haver-hi intensitat, hi pot haver poesia. Per aquest motiu ha de ser exacta i concisa. Intensitat vol dir concentració.

11. Cal no descuidar-se en cap moment d'eines bàsiques, indefugibles per escriure poesia: gramàtica, mètrica i retòrica. Res més equivocat que decidir passar de llarg per aquests aprenentatges en nom d'una pretesa modernitat que no serà més que una inútil apologia de la ignorància.

12. Per al poeta jove hi ha territoris que estan plens de paranys, el més temible del qual és el tòpic. Territoris minats on és millor endinsar-se amb una certa experiència, amb la pròpia veu ja madurada.

13. El poema és una mena de partitura, oberta per tant a moltes interpretacions possibles: si és tan tancada que només permet una interpretació, significa que es llegirà només una vegada i s'oblidarà.

14. Davant de la duresa de la vida tots som força semblants. Davant la mort d'algú a qui s'estima, els sentiments dels poderosos i els dels humils són els mateixos. El que ens diferencia és només la capacitat d'explicar el que ens passa. Però el que ens passa, també passa, o pot passar, a tothom.

17 de febrer de 2021

En cartellera: Vitals


Magnífic documental que apropa la realitat dels primers mesos de pandèmia a la pantalla de casa. Vitals, coproduïda per HBO europa i El Terrat, té la clara intenció de posar en valor la gran feina que estan realitzat els professionals de la sanitat per remuntar la crisi del coronavirus, i donar-nos a conèixer el cantó més humà fugint de les grans macroxifres a la que ens tenen acostumats. No ens queda res més que des d'aquesta petita tribuna recomanar-vos-el. Salut!

12 de febrer de 2021

Aquesta setmana hem llegit...

Aquesta setmana busquem una mica de verd i anem a la recerca de la natura i el món que ens envolta. Pau i harmonia amb la part més salvatge de la terra en que vivim i que moltes vegades als que som de ciutat tenim gairebé oblidada. La relació dels humans amb la natura i la implacable força de les lleis naturals. Tot un viatge que us recomanem amb aquests 3 llibres.


El darrer tigre. Petr Horácek. Joventut. A partir de 5 anys

Qualsevol cosa d'aquest autor és digne de tenir a la nostra biblioteca, i ara més encara amb aquesta faula sobre la llibertat i la força de la voluntat per triar el nostre camí. El tigre, majestuós i rei de la selva, acaba engabiat a la gran ciutat davant les mirades de ciutadans anònims. Serà el darrer tigre? Per plantejar-nos-ho de passada de què serveix tancar els animals salvatges a les gàbies dels zoos.


El llop. Rochette. Símbol editors. Còmic - Novel·la gràfica. A partir d'11 anys. 

La llei de la natura pesa sobre tots els éssers i totes les coses. Ningú ni res se n'escapa, ni tan sols el pastor que viu sol a les muntanyes cara a cara amb el llop. Una novel·la gràfica esplèndida que reflecteix molt bé l'harmonia natural de la vida. Una autèntica preciositat.

Caballos en la nieve. Ricardo Gómez Gil. A partir de 12 anys. 

Ja fa 15 anys de la publicació de Ojo de nube, guardonada amb el premi vaixell de vapor l'any 2006, on es narrava la història d'una tribu índia, els seus mites, les seves llegendes i la seva vida en harmonia amb la natura. Han passat els anys i l'autor recupera aquest fil per introduir de nou aquesta fantàstica aventura a través del llinatge familiar i recuperant part de les idees que tan bellament s'havien plasmat en la novel·la anterior. Autèntica literatura d'aventures.


11 de febrer de 2021

10 de febrer de 2021

Adults: febrer


Viral. Juan Fueyo. Penguin Random House 2021

Acabat de sortir d'impremta ens arriba aquest estudi divulgatiu sobre virus de la mà d'un dels més prestigiosos científics del moment. Juan Fueyo, metge, neuròleg, oncòleg i expert en virus, duu a terme diverses investigacions que relacionen virus i càncer i com la relació entre ells pot arribar a donar la clau per curar totes aquestes malalties. Afincat a Houston des de fa molts anys, el seu laboratori és punter al món en investigació i desenvolupament. El llibre, amè i rigorós, apropa als no experts, al món dels virus i la investigació científica amb un toc filosòfic i literari que el fan sobresortir respecte a altres llibres que amb l'oportunitat del coronavirus han sortit al mercat amb no tanta solvència. És per això que us el recomanem enfervoridament.



Indestructibles. Aldekoa, Xavier. Península ediciones.

Feia temps que llegia, sorprès, alguns diumenges, la pàgina esportiva de La Vanguardia amb uns comentaris sobre el Barça que començaven sempre amb nanos o adolescents de qualsevol país de l'Àfrica. Tan era un grup de nens que sempre perdien però tots volien jugar amb ells perquè tenien pilota de cuir, com un adolescent que ha estat nen soldat, i ha matat, violat, i ara, de tant en tant aquest pes li cau a sobre.

I he "descobert" tard, un periodista que coneix més dels 40 estats repartits per l'Àfrica. Que ha vist les guerres més dures i ha salvat la pell ni ell sap com. I que no solament hi va per encàrrec com a corresponsal, sinó a vegades per pròpia iniciativa. Casat i amb dues filles petites viu al nostre costat.., i a l'Àfrica cada dos per tres.

No té els premis "coneguts" de les novel·les. Té el X premi Joan Gomis de periodisme solidari,  el VI premi Letras Enredadas, el Ir premi Rebvla i el XXIIè premi Civisme. Finalista del premi al millor corresponsal d'un mitjà espanyol a l'estranger, de l'European Press Prize i del premi Gabriel Garcia Márquez.

En aquest llibre hi ha una trentena de relats durs, sensibles, sorprenents, dramàtics , reals, esperançadors, sorprrenents i les millors explicacions al que ha passat, passa i pot passar aquests anys del segle XXI.  




5 de febrer de 2021

Aquesta setmana hem llegit...

Els temps estan sensibles, així que una semana dedicada a emocionar-nos, i que les històries ens toquin la fibra sensible; reptes per estimar la vida i als que ens envolten. 


La meva guia, el meu capità. Gozanlo Moure & Maria Girón. Kalandraka. A partir de 6 anys.

Preciós passeig entre una filla i el seu pare de camí a l'escola. Ell no hi veu, és cec, però això no impedeix que el trajecte sigui una aventura apassionant que barregi ficció i realitat, i que de manera tàcita ens desplegui un amor incondicional entre els dos. Un relat que transmet calidesa, amor i tendresa. 


El conill i la moto. Hoefler, Kate i Jacoby, Sarah. Flamboyant. A partir de 9 anys.

El món és prou bonic si ets valent per veure'l. El conill, però, no n'és de valent per més que el gos li expliqui els viatges que feia amb la moto quan era més jove... 

Un d'aquells llibres que l'encerta de ple. Per la seva sensibilitat, els seus dibuixos, per ser una història que quan acaba sabem que no és un final sinó unnou començament. Un àlbum deliciós pels més petits fins als més grans. 


Heartstopper. Alice Oseman. Fanbooks. A partir de 14 anys.

Fent furor entre el nostre alumnat de 4t d'ESO. Una novel·la gràfica sobre l'amor entre dos nois. Charlie i Nick són amics. Nick sap que Charlie és gay i Charlie té clar que Nick no ho és. Però l'amor funciona de manera sorprenent. Heartstopper tracta de l'amistat, la identitat i l'amor. Acabes la primera part i necessites sí o sí llegir la segona i la tercera... Tot un descobriment.


4 de febrer de 2021

Dijous... POESIA!

Una cançó molt actual del jove cantautor Noel Biniés on ens descriu la dificultat  de buscar-se la vida.

Com diu la Puri Biniés: per un futur digne pel jovent i la cultura. Les dades per aquest 2021 no ens permeten ser gaire optimistes. Sort que sempre ens queda l'esperança, el valor, el treball i la fortalesa de la joventut i la bona gent.


Buscar-se la vida no és cosa pasiva. Buscar-se el remei pot ser tallar el cap del rei. Buscar-se la vida quan ja està prohibida, és buscar-hi el brut quan està tot “net”. És buscar-se el camí, quan ja el tens sota els peus; és buscar-se la llum mentre el fosc et reté, travessar-nos cançons dins els sons dels ocells i buscar, buscar-se la vida és el que té. Però buscant vas boig, que la vida et faci goig. Buscant no tornar pàgines enrere, no… No vull tornar a buscar, vull tenir tot això clar, trobar el que busco sota del teu llit de flors. Cau el teló del silenci, m’entretinc tot sol somiant, l’horitzó sen’s fa més gran, caurem els dos, buscant-nos el món, “busca’t la vida”, però què, quan i a on? Mentre em busco la vida, hi ha moments de tendresa, hi ha porcs i gallines, hi ha persones que són com joguines, i et faré un regal: no et busquis la vida, d’això, tant se val, no et busquis la vida, ella ja vindrà. Però buscant vas boig, que la vida et faci goig. Buscant no tornar pàgines enrere, no… No vull tornar a buscar, vull tenir tot això clar, trobar el que busco sota del teu llit de flors. Cau el teló del silenci, m’entretinc tot sol somiant, l’horitzó sen’s fa més gran, caurem els dos, buscant-nos el món, “busca’t la vida”, però què, quan i a on? “busca’t la vida”, però què, quan i a on? i com?

3 de febrer de 2021

En cartellera: La materia oscura - temporada 2

 

Fa tot just un any (no sabíem res encara de coronavirus) us recomanàvem la primera temporada de La materia oscura que ofereix la plataforma de pagament HBO. Sabeu que ens agraden molt les novel·les de Philip Pullman i veure-la adaptada en gran pantalla i amb tanta qualitat ens va fer molta il·lusió. Doncs ara hi tornem amb la segona temporada. Qualitat, intriga i fantasia; de veritat que val molt la pena.

   

I per si no sou tan de tele i us agraden els còmics, que sapigueu que la gent d'Astronave va editar un còmic fantàstic que a nosaltres també ens va agradar molt. Gaudiu-ne!