27 de novembre de 2020

Aquesta setmana hem llegit...


La princesa paperina. Rober Munsch & Michael Martchenko. Baobabalbums. A partir de 4 anys.

Si alguna cosa bona ha donat 2020 és la commemoració del 40è aniversari de la publicació de la princesa paperina. Una princesa atrevida i valenta que escapa dels estereotips de gènere dels grans contes populars i que trenca amb els convencionalismes de les rondalles populars. Una princesa amb caràcter que no té perquè acabar amb un final feliç casada amb un gran príncep. Imprescindible a l'escola!



 Històries de Frei (L'engany). Valverde, Mikel. La Galera. A partir de 8 anys.

Les històries de Frei són les aventures d'un nen que sense buscar-ho sempre es troba embolicat en un problema o altre i això que aquest curs ha fet molts bons propòsits. Les històries d'en Frei estan farcides d'humor, tendresa i situacions rocambolesques com en aquest llibre on en Frei i la seva colla volen ajudar a un vellet que està cansat de viure en una residència.


L’última grua de paper. Kerry Drewery. Editorial Bambú. A partir de 13 anys.

Se sol dir que la història (i les guerres) l'escriuen sempre els vencedors. En el cas de L’última grua de paper no és així. Quan pensem en Hiroshima i la Segona Guerra Mundial, ens venen al cap allò que hem estudiat o el que ens ha arribat: una bomba que va permetre la fi de les hostilitats i que els bons s’imposessin davant d’aquells que volien un món injust i cruel.

L’Ichiro no és ni injust ni cruel, al contrari. Es tracta d’un jove habitant de la ciutat d’Hiroshima que en pocs segons, el que triga la bomba a esclatar, veu el seu món transformat per sempre: les persones i tot allò que l’ha acompanyat des del seu naixement desapareixen per donar pas a l’infern en vida: flames, mort i desolació de la qual no en té cap culpa, però sí que en pateix les conseqüències.

Amb un llenguatge en ocasions molt poètic i sempre precís, l’autor ens explica la història del protagonista (i dels seus familiars, amics, coneguts…) des de l’esclat de la bomba d’Hiroshima fins a la seva mort i com els sentiments (l’amistat, l’honor, la culpa…) l’acompanyaran i el condicionaran al llarg de tots aquests anys fins a un desenllaç emotiu i alliberador.