1 de gener de 2020

70 raons per llegir i escriure (Per Feliu Carreras)

Comença l'any i sempre és moment de fer-se propostes i reptes personals. Des d'aquí, i no podria ser d'una altra manera, us proposem animar-vos a llegir. 

I per motivar-vos a la lectura us deixem 70 raons que el nostre escriptor Feliu Africà ens comparteix sobre perquè llegeix i escriu; segur que en algunes hi estareu molt d'acord. I feliç any nou a tothom!

  1. Escric perquè vaig néixer en una casa plena de llibres.
  2. Escric perquè Ray Bradbury em va alertar del perill que corrien els llibres.
  3. Escric perquè moltes vegades se n’han cremat.
  4. Escric perquè també se n’han prohibit.
  5. Escric per denunciar que les nenes i els nens de les nostres escoles perden la il·lusió per llegir i escriure molt aviat quan no s’hauria de perdre mai.
  6. Perquè els infants no aprenen llegint i escrivint sinó que els fem llegir i escriure perquè aprenguin.
  7. Perquè no hi ha lectures obligatòries a l’ensenyament obligatori i els hi fem exàmens o preguntes sobre el que hauria de ser –només i ho és tot!- el goig de llegir i escriure.
  8. Perquè en escoles i instituts només quan ve Sant Jordi es parla de lectura i escriptura.
  9. Per enamorar-me o bé odiar personatges i entendre autors, autores i guionistes de teatre i cinema.
  10. Per acompanyar l’exercici físic amb l’intel·lectual. Seguir llegint...
  11. Als 5-6 anys tenia un cartipàs on el cap d’un home tenia la boca oberta i al llarg de quatre repeticions l’anava tancant: a, e, i, o, u. Eren les vocals i jo podia dibuixar-les!
  12. Després s’hi afegiren altres gargots i costava més dibuixar-los i no dic fer-ne la pronúncia!
  13. Finalment, ajuntant-ne podia escriure el meu nom i el de totes les coses!
  14. No coneixia encara el significat de la paraula “demiurg” però actuava com si ho fos. Creava realitat en la pissarra individual que avui dia seria una “tablet”
  15. A vegades em perdia. Tenia un no sé què d’atrevit i emocionant. Com li passava al petit bruixot de la pel·lícula “Fantasia”que no sabia aturar el desgavell que havia iniciat.
  16. Al pati de casa jugava amb els germans i el cosí a inventar paraules.
  17. Cada setmana rebíem una revista:”Destino”. I volia escriure com Cunqueiro, Delibes, Pla, Luján...
  18. Ja feia anys que em sentia acompanyat per uns llibres que m’ajudaven: els diccionaris.
  19. Per totes aquestes vivències escric. I per l’ajuda del Pompeu Fabra, el Joan Coromines, i l’IEC.
  20. Un dia vaig llegir l’Espriu: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”... i em vaig sentir empès a escriure amb la llengua dels pares.
  21. Davant els ulls hi tenia una meravellosa dita: “La melodia de les vocals i el simbolisme de les consonants fa de cada paraula fesomia i paisatge”. I arreu veig cal·ligrames que m’atrapen.
  22. Llegeixo “veles e vents”, i veig dos llaguts. El primer té la “ela” inflant-se i entra a l’aigua. En el segon la “te” és el màstil amb el drap lligat al pujament o faldar disposat a fer-se a la mar seguint l’estela del llagut capdavanter. Escriure és dibuixar una història amb paraules.
  23. Per això amb un full davant em sento pagès. Una lletra una llavor. Una paraula una grapada. Una línea un solc i una página... un camp sembrat.
  24. Em criden les paraules per ser escrites. “Som moltes, tria i remena”, em diuen.
  25. I ja no sóc aprenent de bruixot ni demiurg. Agafo les paraules i les faig meves.
  26. D’un poeta africà que ja no trobo enlloc, m’arribà aquesta frase: “totes les llengües són sagrades perquè amb elles es parla de l’home”. No hi ha sagrades escriptures, l’escriptura és sagrada. 
  27. Joan diu a l’inici de l’evangeli: “Al principi existia el Verb, i el Verb era Déu”. Ho crec.
  28. Vaig al diccionari. Verb: paraula. Sola té sentit: Viure, estimar, llegir...escriure. El verb és acció.
  29. I amb tantes raons omplo pàgines empès per una dèria que no sé evitar.
  30. Procuro fer bona lletra. Escriure és un treball que dignifica. I pels possibles lectors. (2 raons)
  31. Per estar en comunió amb tots els que fan el mateix i estimen els llibres.
  32. Pel germà del pare. Dos llibres seus foren editats durant la república. Morí al front del Segre.
  33. Un cosí de la mare que també escrivia s’hagué d’exiliar. Un nen d’un conte seu inventava paraules com feia amb els germans i el cosí. Al nen del conte li agradava aquesta: An-ta-vi-a-na.
  34. La pluma que utilitzo me la regalaren els fills induïts per la mare. Hi ha el meu nom gravat. Els dos “nanos” ja no són a casa, però tinc el recolzament familiar a la mà quan escric.
  35. Decidit a veure fins on arribava com narrador, una companya jove que llegia molt m’havia de donar el “placet”. Va anar bé. Jo no les tenia totes i ella fou més pedagoga que crítica literària.
  36. M’empenyen també els escriptors que descobreixo a la biblioteca del poble.
  37. Els italians m’encanten. Tancats pels Alps amb els superbs Dolomites i pel mar als altres tres costats, es fixen en les coses senzilles i els petits detalls. Erri de Luca, Cognetti, Maggiani...
  38. Em cal reconèixer que potser escric perquè no sé fer bé altres coses.
  39. Crear personatges em fa pensar. A l’escriure esdevinc filòsof.
  40. M’agrada avançar l’escrit. Forjo resistència, supero desànims, acabo content.
  41. Com més escrius, més en saps. Per això ho faig encara que no m’hagi de llegir ningú.
  42. Quan escrius ho pots tot. Fer parlar els animals, les plantes, les pedres. És apassionant..
  43. T’endinses en el pensament dels personatges i aprens a entendre i comprendre els altres.
  44. Reflexiones sobre la condició humana. I això t’enriqueix.
  45. T’ajuda a ser un bon observador del paisatge i del paisanatge.
  46. Escric perquè no se m’endugui les paraules el vent.
  47. Perquè “quan passo página” tinc el goig d’encetar-ne una de nova.
  48. Ho faig el millor possible. No vull que m’esmenin la plana.
  49. Accepto reptes, com el de donar setanta raons per escriure en tres pàgines DIN A4 i interlineat 1,5.
  50. A voltes, els personatges em fan anar per on ells volen. I no deixa de tenir certa gràcia adonar-te de que cobren vida i campen per les seves.
  51. Entre aquests protagonistes autònoms solen abundar el personatges femenins. Com escriptor, a mi se m’escapen totes les dones!
  52. De sobte un atzucac. No sabia com com seguir...i la ploma va arrancar ella sola escrivint un text preciós. Si no ho creieu, proveu-ho. No garanteixo el resultat si ho feu amb un llapis d’IKEA.
  53. Sí. A vegades agafo la ploma per aconseguir somriures i fins i tot alguna rialla.
  54. Per evitar la dita clàssica: “Temeu l’home d’un sol llibre”. Com més escriptors, més idees.
  55. Emulant mestres que he llegit frueixo de les repeticions: “Recordava partitures?, compassos? recordava notes?. No hi ha més partitura que la vida, més compassos que els anys, més notes que les vivències, més sons que els sentiments”. És el que va escriure la ploma quan allò de l’atzucac.
  56. Una altra tècnica, la preparació d’una quarentena de línies que cauen a plom sobre una senzilla frase com l’inici de “Les memòries dAdrià”. Quaranta línies per dir: “I tinc seixanta anys”.
  57. I desenvolupar una frase: “M’agrada escriure, frueixo de l’escriptura, m’agrada veure com rere la ploma les paraules descriuen un paisatge que imagino o el caràcter d’uns protagonistes amb qui fa temps comparteixo una història.”
  58. Escric perquè visc en un país que va tenir la segona escola superior de bibliotecàries d’Europa i única de l’estat espanyol al llarg de cinquanta anys!.
  59. Ho faig per les nostres editores en un món on encara són minoria.
  60. Per les correctores i traductores que tracten amorosament la nostra llengua i fins la milloren.
  61. Perquè pertanyo a una associació que té per lema: “Llengua, cultura, país”.
  62. Pel “Llibre dels infants” que tinc a casa: “Català és el poble on he nascut, catalana la llengua que parlo i català el llibre que llegeixo”. Hi sumo: I la llengua en la que escric.
  63. Per ser una baula més del català aparegut fa gairebé un miler d’anys a Organyà.
  64. Per agermanar-me amb el català del Pirineu a “Pedra de tartera”, amb el parlar salat a “El rem de trenta-quatre”, a la franja fent “Camí de sirga”, amb el del País València i ses illes amb “la sega” i “Te deix, amor, el mar com a penyora”.
  65. Per una dita del nostre poble que ens ennobleix: “Que el llegir no ens faci perdre l’escriure”.
  66. Jo escric, tu escrius, ella escriu. Sento l’aleteig de l’efecte papallona. Ray Bradbury altra vegada. Amb les tres persones del plural aconseguirem fer quotidiana l’escriptura.
  67. Escric per canviar la “t” de solitari en una “d”. Escriure és un fet solidari: “Comú a diferents persones de manera que cadascuna d’elles en respon plenament. IEC dixit.
  68. Per aprendre, passar-m’ho bé, descobrir mons nous, inventar situacions i sortir-ne il·lès. 
  69. Escric per veure avançar les línies com onades acostant-se al marge del fons. Rere la ploma queda el serrallet de neu. Quan arribo a final de pàgina cerco una altra platja per seguir navegant. Ara, però, entro a port. Ja tinc proa i popa amarrades als norais. He arribat a la setantena I darrera raó.
  70. Escric perquè escriviu. Els qui ja ho feu, els qui ho heu deixat, els qui no heu començat encara. No amb les meves raons sinó amb les vostres. Coincidirem més d’una vegada. Serà un plaer fer via junts com ho fan les paraules sobre el paper. Que la força de l’escriptura us acompanyi sempre.