9 de maig de 2019

Dijous... POESIA!

Conte d’estiu

Quan el colibrí
enfonsa el seu rostre
en les enfiladisses
i en les campanes
de les flors,
i treu la llengua
i palpita,
m’espanta
altrae cop adonar-me
que hi ha tantes coses petites
a l’abast en aquest món
que no són
fortuna
ni domini—
que ningú les té
i mai no les podria comprar
ni amb un munt de diners—
que només
floten pel món,
o llisquen sobre els camps,
o als jardins,
i entre les vinyes enfiladisses
i ara heu-me aquí,
fent temps,
segons la dita,
mirant fins que el mirar es torna sentir,
fins que em sento jo mateixa
ocell petit
amb una gana terrible,
amb un bec prim que baixa i explora
i amb un cor que batega tan ràpid
que és tan sols a un batec de trencar-se—
i sóc la gana i la sacietat,
i a la vegada soc les fulles i les flors
i, com elles, soc només goig, i tremolo.
Mary Oliver, Ocell roig
Traducció: Corina Oproae


Mary Oliver la poeta que a través de la natura arriba a l’esperit