25 de gener de 2019

En cartellera: Mi vecino Totoro


La recuperació d'aquesta joia del director Hayao Miyakazi suposa un esdeveniment.
 El meu veí Totoro és, probablement, la més plàcida de les seves grans obres. Gairebé sense suport musical, i guiada per la contínua sensació de descobriment que envaeix a les dues nenes germanes que protagonitzen la història, la cinta destaca per una cadència absolutament impensable en el cinema d'avui. Un tempo, un nombre de fotogrames, molt més d'acord amb el cervell d'un nen, que sempre sembla tenir el seu propi ritme per l'assimilació de les sorpreses, per a l'assumpció de les novetats, per a l'enteniment de les gràcies. Cada boca oberta, cada plor, cada riure de les seves criatures, és la llàgrima, la riallada de l'espectador amb mirada de nen. Humanista, solidària i terapèutica, la recuperació d'aquesta joia de Miyazaki per les sales comercials d'un país, en el qual ni tan sols era possible adquirir-la en format DVD, suposa tot un esdeveniment.  Javier Ocaña a El País