9 de desembre de 2018

Llibres recomanats per Nadal 2018

Preparant regals, menjars, i decoracions nadalenques, no us oblideu de posar -hi uns bons llibres. Per això us compartim aquesta llista de llibres recomanats amb el millor d'aquest trimestre. Per totes les edats i gustos, poesia, prosa i fins i tot jocs digitals literaris. Us desitgem unes molt bones festes!

Descarregueu-vos el llistat clicant aquí


6 de desembre de 2018

Aquesta setmana hem llegit...


Nadal a casa de l'Ernest i la Celestina. Gabrielle Vincent. Davide Cali. Kalandraka Editora. A partir de 6 anys.


Quina elegància i quina tendresa tenen les històries de l'Ernest i la Celestina, i més ara que arriba Nadal. Endinseu-vos en aquesta preciosa narració per preparar el vostre Nadal amb tots aquells que estimeu, i acompanyeu a aquest parell de personatges en una festa plena de caliu, amistat i amor.




Ilegal (còmic). Eoin Colfer. Alianza editorial. A partir de 12 anys. 

Ebo decideix emprendre el seu viatge a Europa per reunir-se amb el seu germà i fugir de Gaza. Sobreviurà al desert del Sàhara fins arribar a Trípoli i des d'allà s'endinsarà a les perilloses aigües del Mediterrani buscant una vida millor.

Estem acostumats a veure imatges als mitjans d'immigrants arribant en pateres i ens estem deshumanitzant, però els autors amb molta empatia i comprensió ens apropen a aquest drama i ens emocionen! Molt recomanable a partir de 1r d'ESO.


El sol y sus flores. Rupi Kaur. Seix Barral. A partir de 16 anys.

Un poemari potent per lectors a partir de Batxillerat. Parla de la maduresa, el desamor, la violència sexista, però també de l'amor, la humanitat, la bellesa i la reconciliació. Un llibre molt apte fins i tot pels que no llegeixen poesia. Il·lustrat per ella mateixa de manera molt subtil, però amb un gran poder de comunicació. Us deixem aquí el booktrailer.

5 de desembre de 2018

En cartellera: viaje al cuarto de una madre



 Maria Adell Carmona a la crítica de cinema de l'ARA comenta la pel·lícula de manera molt encertada: 

"La primera sorpresa que guarda l'excel·lent opera prima de Celia Rico Clavellino és la conscient dissensió entre aposta formal i to. Aquest intimista retrat de dues dones, mare i filla, situat en un petit poble andalús, segueix un estricte sistema de posada en escena en què tant els enquadraments com el claustrofòbic espai –un modest pis de passadís estret i taula braser a la sala– semblen pensats per oprimir les dues protagonistes. El dispositiu, que transmet perfectament la idea de dues dones replegades en elles mateixes, podria haver donat peu a un psicodrama estil Bergman, però la cineasta rebaixa a la mínima expressió el voltatge dramàtic substituint-lo per una quotidianitat en la qual conviuen, amb naturalitat, drama i comèdia. Sensible díptic femení, ple de detalls i de veritat sobre les relacions maternofilials. Les dues intèrprets magistrals en la seva actuació."

2 de desembre de 2018

Aquesta setmana hem llegit...

Tania Val de Lumbre. Maria Parr. NórdicaLibros. A partir de 12 anys. 

La Tània és una nena pelroja, la única nena de tota la Vall i és coneguda per tots com el terratrèmol de Valdelumbre. El seu millor amic, un home de 74 anys l'acompanya en algunes aventures esbojarrades fins que per un petit accident ha de ser hospitalitzat. Llavors comencen les "vertaderes" aventures  i mal de caps de la Tània per entendre el món dels adults. És un llibre amb una prosa molt poètica i una narració que et transporta fins a Noruega i que et fa sentir la música que s'hi descriu.

Què dius que què? Albert Güell. Animallibres. A partir de 8 anys.


El teu germà gran troba un gos al contenidor i el porta a casa, però els pares no volen que es quedi a casa. Finalment els germans aconsegueixen que el gos es quedi, només per uns dies -diuen els pares- passen coses màgiques i el gos roba el cor a la família, i ara em direu. Que dius que què? La història va acompanyada d'unes màgiques il·lustracions de Mercè López.


Les pereres fan flor blanca. Gerbrand Bakker. Raig Verd. A partir de 16 anys. 

Un relat molt trist i dur. Escrit de forma senzilla i clara, on podem escoltar les quatre veus, els dos bessons Klaas i Kees, el gos Daan i en Gerson. Juguem a "negre"? Tot està negre. Negre-negre, no un negre d'aquells de tanco-els-ulls-i tot-queda-negre. No entenc per què. De tant en tant intento obrir els ulls de bat a bat, però no canvia res. Les pereres fan la flor blanca. No m'ho puc treure del cap. És un somni, tot això?

1 de desembre de 2018

Adults: desembre

Per acomiadar l'any, no us perdeu aquestes dues breus joies. Unes boníssimes lectures d'allò més líriques i penetrants.

El més i el menys. De Luca, Erri. Bromera, setembre 2017. Premi del llibre europeu 2016.

Des del primer moment aquestes "confessions" i records de la seva vida, escrita en una prosa delicadíssima i poètica, atrapen al lector. Capítols curts. Passatges que tots hem viscut. Vivències d'adolescent, de jove, de gran. Reflexions que ajuden a reflexionar...
"...segons el poeta Brodskij, les onades del Bàltic arribaven a la platja en parelles, dues cada vegada, i d'allà va treure les rimes.
En canvi, el mar Tirrè no feia rimes, només versos lliures. Les onades treien a la sorra les síl·labes de cordes, troncs, suros, tova volcànica i xarxes esquinçades".

Erri, el nom que va rebre anònimament durant la lluita política aquest jove napolità, us farà llegir i rellegir alguns dels seus capitols més d'una vegada. Proveu-ho.

La passejada. Robert Walser. Editorial Flaneur.

Com ens ha agradat passejar al costat de Robert Walser. Ha sigut una passejada a pas lent però amb una profunditat absoluta, gaudint de cada un dels moments d'aquesta passejada des de bon matí fins al capvespre, quantes coses hem descobert i personatges hem conegut que segur que en altres passejades ens havien passat desapercebudes. A partir d'avui segur que les nostres noves passejades seran diferents.

Sinopsi a la web de l'editorial: —Passejar —vaig respondre— m’és imprescindible per revifar-me i per mantenir el contacte amb el món, perquè si no el sentís, no podria escriure ni mitja lletra més ni produir cap poema, per petit que fos, en vers o en prosa. Sense passejar seria mort i ja fa temps que hauria d’haver renunciat a la meva professió, que estimo apassionadament. [...] Sense passejar i sense la contemplació de la natura que hi va aparellada, sense aquesta cerca tan deliciosa com instructiva, em sento perdut, i, de fet, n’estic.