24 de febrer de 2018

Conxita Tarruell guanyadora del Premi Armengol Mir de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

La 9a edició del Premi Armengol Mir, convocat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya amb el patrocini de BAULA, ja té obra guanyadora: Connectem l’escriptura amb les emocions: proposta d’innovació de cursos d’escriptura com a viatge interior, de Conxita Tarruell Llonch, mestra de l'Escola Pia Sabadell i i membre del Grup d'Animació a la lectura de l'Escola Pia Catalunya. 

El treball presentat aporta, mitjançant l’escriptura com a eina, la possibilitat d’entrar en el món interior, fer-ne reflexió i pregària. Transformant l’actitud podem incidir en la realitat que ens envolta amb serenor i bon fer. 

Si esteu interessats en aquest tema, la pròpia Conxita impartirà un curs a la FECC a partir del 8 de març. Us hi podeu apuntar a:

Moltes felicitats Conxita! 

23 de febrer de 2018

En cartellera: La forma del agua

Estats Units, 1963. Són els anys de la Guerra Freda. Elisa és una empleada de la neteja muda que treballa en uns laboratoris secrets del govern. La seva vida canvia per complet en descobrir a un ésser en aquestes instal·lacions: un home amfibi, que viu reclòs i és víctima de diferents proves i experiments. Elisa comença llavors a sentir simpatia per aquest estrany ser i emergeix una forta connexió entre tots dos.

Amb aquesta història Guillermo del Toro es va emportar el Lleó d'Or en el passat festival de Venècia. Gènere fantàstic, drama i romanç. Del Toro torna a fer una forta crítica social a la humanitat per mitjà d'una història amb éssers sobrenaturals.

22 de febrer de 2018

Dijous...POESIA!






Avui no hi ha poesia, sinó cançó. Amb el títol "stiamo tutti bene" està dedicada als viatges dels migrants sobre les barcasses. Mirkoeilcane canta, en to narratiu, la història d'un nen que ha de marxar del seu país. La cançó està narrada des del punt de vista de la innocència del nen i com afronta els esdeveniments fins que va entenent la trista realitat que està vivint.

Un llibre per pensar i entendre o entendre i pensar sobre les paraules dictadura, revolució, desobedìència i que ens ajuda a ser més lliures. D'aquí no passa ningú. Isabel Minhós Martins Bernardo P. Carvalho. Ed. Takatuka.

18 de febrer de 2018

Aquesta setmana hem llegit...


Como un susurro. Javier Sobrino i Jordi Vila Delclòs. Ediciones La Fragatina. A partir de 8 anys

Dos grans autors s’ajunten per fer un bonic àlbum sobre un avi i el seu net i els diferents moments vitals en què es troben. Una conversa que contrasta una vida plena de moments feliços i una altra amb molts d’altres encara per viure. Un munt d’idees per pensar què volem ser quan siguem grans. Vosaltres ja sabeu que voleu ser quan sigueu grans?


Astèrix a Itàlia. Jean Yves Ferri & Didier Conrad. Ed.Salvat. A partir de 8 anys.

Les vies romanes es troben en un estat deplorable: forats, sots, entrebancs... I als romans no se'ls acudeix res més que muntar una cursa de carros per dissimular. Sembla estrany, però els romans són així. Sort que els gals sempre estan allà per aixafar la guitarra a l'imperi. Ens molen aquests gals!




Sin fronteras. Imma Pla. Libros del Zorro Rojo. A partir de 16 anys.

Més que un llibre, un manifest. Un llibre joc per ridiculitzar la idea nacional i jugar a construir països imaginaris. Una proposta per reflexionar sobre la volatilitat del concepte frontera. Us atreviu a donar-li forma al vostre país imaginari?

16 de febrer de 2018

En cartellera: Loveless

Loveless (Sin amor) el director rus Zvyagintsev explora encara més les seves llargues panoràmiques de la natura hivernal per il·lustrar la crueltat que envolta a una parella en plens tràmits de divorci a la qual només els uneix un pis en venda que gairebé no trepitgen i un fill de 12 anys, la custòdia del qual no vol cap dels dos, i que aixafat per la situació un dia desapareix i els pares es veuen obligats a buscar-lo.

En aquest film es cola a través d'informatius radiofònics i televisius la vida diària russa, submergida en pura propaganda. "A mi el que m'agrada és el paral·lelisme entre la vida a Rússia i la familiar dels personatges", deia el realitzador, que va recordar que cada dia desapareixen en el seu país més de 300 persones i que els voluntaris que al film busquen l'infant existeixen en la realitat. Nominada Millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscars, i que et deixat clavat a la butaca.

15 de febrer de 2018

Dijous...POESIA!

Avui us ensenyem el taller de poesia de la Núria Miramelsmots. Jugant amb les paraules descobrim que a part de ser fills i filles, alumnes, nens i nenes, ciclistes... també som uns grans POETES. Gràcies Núria!

Poemes fets per l'alumnat de 4t de primària de l'Escola Pia Granollers. Felicitats artistes!

Cliqueu a la fotografia per veure tot l'àlbum






11 de febrer de 2018

Aquesta setmana hem llegit...

El mocador del sultà. Pia Worthmam. Yekibud.  A partir de 8 anys.

Conte popular marroquí que ens narra l'agudesa mental d´una noia a la qui volen casar amb el Sultà contra la seva voluntat. A la fi posarà una condició, que serà la salvació del mateix Sultà i la base d´un matrimoni feliç. Té una il·lustració molt original que defuig la figuració acostumada de personatges i ambient. 




La noia de la caravana. Xavier Gual. Fanbooks. Per 3r i 4t d'ESO.

Si t'agrada el misteri des de la pàgina, aquest és el teu llibre. La Laura no sap el que l'espera quan el noi que li agrada li proposa un cap de setmana romàntic a la muntanya. Només hi ha una norma, no li pot dir a ningú. 

Diario en un campo de barro. Ricardo Gómez. Edelvives. Per 3r i 4t d'ESO.


Ja fa gairebé 20 anys de la guerra de Kosovo (1998), però les guerres, els camps de refugiats, i les seqüeles segueixen sent un problema dels nostres dies en altres llocs del món. Ricardo Gómez es posa a la pell d'una noia refugiada que passa un any en una família del nostre país mentre la guerra mata a milers de persones als Balcans. En forma de dietari personal, vivim el dia a dia de la tornada al seu país en un camp de refugiats on la cruesa de la vida contrasta amb la quotidianitat dels pensaments d'un adolescent. Malauradament, un tema de massa actualitat.

10 de febrer de 2018

NAMAKA: una nova revista infantil



Ens ha agradat molt la nova revista que ha sortit al mercat per nens i nenes de Primària. Es diu Namaka, i l'hem fullejat, llegit i ens hem divertit amb totes les seves històries, propostes i activitats. Per tenir a casa, per la biblioteca escolar, o per llegir-la a classe, segur que en gaudireu en gran.

Si voleu més informació, podeu visitar la seva pàgina web: https://www.revistanamaka.com/ 
Nosaltres ja l'hem recomanat a les nostres biblioteques escolars perquè tots els nostres exploradors la puguin gaudir quan passin en algun moment per la biblioteca. Nosaltres de moment, ja li hem posat un enllaç directe des de la nostra web del goigdellegir. 

9 de febrer de 2018

En cartellera: Estiu 1993


Ja molt s'ha escrit sobre Estiu 1993. Després d'arrasar als premis Gaudí, també s'emporta 3 premis Goya per la gran feina de la seva directora i la parella de protagonistes. Un exercici descomunal de veracitat i realisme on la història de Frida, una nena òrfena, viu el seu primer estiu  a casa dels seus tiets després de la mort dels seus pares. La pel·lícula és un excel·lent relat d'un to intimista aclaparador, que per moments dona la sensació de trobar-se davant d'un documental de tanta realitat que desprèn. Orfebreria cinematogràfica que atrapa i apel·la a l'espectador a compartir i reflexionar cada minut de l'obra. No us la deixeu perdre.  

8 de febrer de 2018

Dijous....POESIA!

-12- (BOIG)


Si veieu un boig,
 un xic barrut,
amb esperit rebel
mai vençut:
estigueu atents,
és bon amic,
amant discret
amat difós.
Si el veieu perdut
doneu-li un mot
que rimi mut
per fer-ne un joc.
I li mireu els ulls
de fit a fit,
que regala rialla
per una besada.

Juli Palou -Július-
Més poemes de Juli Palou al seu blog

4 de febrer de 2018

Adults: febrer


Argelagues. Gemma Ruiz. Proa

L’autora recull el que li va explicar la seva besàvia, la seva àvia, la seva tieta... i el resultat és un llibre fantàstic d’unes dones de principis del segle XX  que van haver de marxar per treballar a les fàbriques. Van viure uns temps masclista, en què imperava "la llei dels germans", la dels homes.

Una excel·lent història amb una gran riquesa lingüística.

L'assassí que estimava els llibres. Domínguez Martí. Proa.

Aquesta vegada el llorejat escriptor valencià ens presenta un retaule del seu país en plena eufòria del totxo i dels grans esdeveniments presentant, al mateix temps,  les vicissituds de la gent senzilla dels petits pobles agraris, l'enriquiment d'empresaris ben connectats amb els polítics de torn. Les lluites entre els intel·lectuals de la universitat per les noves edicions de llibres d'una col·lecció i les crítiques punyents a les traduccions que s'han realitzat són un espai per menystenir o "per tornar-s'hi" si abans han rebut, traductor o autor de treballs literaris, els dards de qui ara ha traduït el llibre.
En aquest món aliè per ells, s'hi belluga l'inspector Tena i el seu ajudant intentant treure'n l'entrellat d'uns assassinats que apareixen amb un llibre acabat d'editar a les mans, llibre que ha rebut una crítica ferotge a qui n'ha fet la traducció. Hi ha relació entre uns i altres? Com indica el títol del primer volum "L'assassinat entès com una de les belles arts"de De Quincey, això és precisament el que es troba l'inspector al final del relat.

3 de febrer de 2018

Aquesta setmana hem llegit...


La Ratolineta i el mur vermell. Britta Teckentrupp. NubeOcho. A partir de 9 anys i per lectura guiada amb l'adult.

Conte molt ben il·lustrat i molt interessant pel seu contingut. Ens ensenya que les barreres de la vida, sovint som nosaltres mateixos qui les construïm. Al mateix temps lloa la curiositat d´una ratolineta per a superar aquests obstacles, en front de la covardia d´una sèrie d´animals, i com ho aconsegueix. Llibre que es presta a interessants reflexions o diàleg. Una obra excel·lent.

Elio. Diego Arboleda & Raúl Sagospe. Anaya. A partir de 10 anys.

Ens narra la vida del petit Elio. Primer, la seva dura estança en un orfenat, que més aviat era una presó. La seva adopció per una família que té una òptica. Però el gruix de l´argument és la seva afició per la màgia i el circ. També assistim a la rivalitat entre dos invents el cinematògraf del germans Lumière i l´animatògraf. I per acabar-ho d´adobar la SSSX (Societat Secreta de Segrests i Xantatges) només formada per dones i les seves armes són dos paraigües per cadascuna). Narració força divertida i amb il·lustració adequada en totes les seves pàgines. 

  Rebel, el desert en flames. Hamilton,  Alwyn. Fanbooks. A partir de 14 anys.

L’Amani és una noia àrab que s’ha de disfressar de noi per poder fer allò que a les noies els és privat fer a la societat masclista en què viu. Somia escapar del seu poble, de la seva família i ho pot fer gràcies  a la seva extraordinària habilitat amb el revòlver i a un jove estranger perseguit per l’exèrcit. Junts sobreviuran al desert, lluitaran amb éssers mitològics i se sumaran a la rebel·lió contra el sultà. Aquest és el primer llibre de la trilogia REBEL.

2 de febrer de 2018

En cartellera: Los archivos del Pentágono


La pel·lícula narra els esdeveniments que es van produir el 1971 quan el New York Times i el Washington Post, al costat d'altres mitjans de comunicació, es van unir per demostrar el valor de la llibertat de premsa en publicar els documents del Pentàgon que recollien informació classificada sobre la guerra de Vietnam. Katherine Graham, primera dona editora del Post, i Ben Bradlee, el volàtil director, es van veure obligats a unir-se i donar suport al New York Times i lluitar contra l'intent sense precedents de l'Administració Nixon de restringir la llibertat de premsa.

1 de febrer de 2018

Dijous...POESIA!

Desil·lusió de Gabriel Celaya




“Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca
hay que medir, pesar, equilibrar…
…y poner todo en marcha.
Pero para eso
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino
un poco de pirata
un poco de poeta
y un kilo y medio de paciencia
concentrada.
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes
hacia islas lejanas.
soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca
en barcos nuevos seguir
nuestra bandera enarbolada.

Gabriel Celaya

La poesía es un arma cargada de futuro
Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmado,
como un pulso que golpea las tinieblas,
cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.
Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.
Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.
Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.
Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.
Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.
Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.
Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.
No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.
Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra son actos.