27 de febrer de 2017

Adults: març

Un pont del Silenci. Carme Osan i Tort. Rosa dels Vents 2015

El llibre ens parla de la vida de la Rosa i l'Àngela, les seves històries transcorren entre els anys trenta a l'agitada Barcelona de les darreries del franquisme. A les dues dones els tocarà viure una època difícil amb situacions personals complicades. L'autora ens endinsa en la vida intima dels personatges on es traspua el millor i el pitjor: l'amistat, les mentides, l'amor, l'odi, renúncies i sacrificis.
Està inspirada en una història real. Ens descriu de manera detallada la diferència de com vivien els burgesos i els treballadors en aquells moments. Els sentiments de confrontació entre les dues classes socials, porta atemptats com el de Carrero Blanco o l'assassinat de Puig-antic , la guerra, la dictadura i la rebel·lió dels estudiants.

La seva lectura enganxa per l'emoció que traspuà i et fa entrar a l'interior de la Rosa i l'Àngela. El fet de passar els fets en la ciutat catalana i en llocs coneguts et fa sentir encara més propera. Recomanable la seva lectura.


Internet no és la resposta. Andrew Keen. Catedral 2016. 

Andrew Keen, expert en Internet i noves tecnologies, planteja un assaig rigorós sobre la cara oculta de les xarxes socials i la web 2.0. Pèrdua de llocs de treball, accentuació de les desigualtats socials i acumulació de la riquesa en cada cop menys mans és la lògica econòmica que s'obre al futur si els governs no posen fre al que l'autor descriu com a pràctiques econòmiques de guanyador únic.

L'autor no pretén tornar a la desconnexió digital, i argumenta que Internet és i serà molt útil en un futur, però que cal unes regulacions legislatives per posar fre al paper de les plutocràcies que està generant l'economia col·laborativa. Cada cop més, la distància entre rics i pobres s'accentua, i si fa anys ens dèien que Internet democratitzaria amb més profunditat les societats occidentals i no occidentals, sobre les dades, sembla ser que cada cop les està accentuant cada cop més. Una lectura crítica des del mateix cor de Sillicon Valley.


24 de febrer de 2017

En cartellera: Toni Erdmann


Inés treballa de super-executiva en una gran empresa alemanya establerta a Bucarest. En la seva vida veiem reflectits tots els tòpics d'aquesta situació: estrès, total submissió als caps més alts, falta de vida pròpia...
Tot d'una es presenta el seu pare i li pregunta: ets feliç? Ella evadeix la resposta i d'aquí arrenca tota la pel·lícula. La sorpresa permanent, els canvis de to, els impensats girs de guió, que mai resulten forçats sinó al contrari, sempre naturals i espontanis, fan de Toni Erdmann una pel·lícula  infreqüent. Sense descarrilar en cap moment, ens porta de sorpresa en sorpresa provocant les més descontrolades riallades. Una pel·lícula que admirem per la seva forma però que acaba commovent amb la seva immensa humanitat.


23 de febrer de 2017

Dijous...POESIA!

Entrevista a Celdoni Fonoll a la revista Métode.

Verònica Roselló: la bellesa de la natura es pot descriure amb paraules?

Celdoni Fonoll: Amb paraules, amb música amb pintura... i sovint no cal descriure-la, simplement gaudir-ne tot contemplant-la. Ara que ha sortit el verb gaudir, penso en unes paraules d'Antoni Gaudi, l'arquitecte més genial i el català més universal: "Amb els testos de flors, voltat de vinyes i oliveres, animat amb el cloquejar de l'aviram, el piular dels ocells i el zumzeig dels insectes i amb les muntanyes de Prades al fons, vaig copsar les més pures i plaents imatges de la Natura, aquesta Natura que sempre és la meva mestra."



CAP D’ASE

(Lavandula stoechas)

Cap d’ase d’olor d’espígol,
cap d’ase de prop del mar,
cap d’ase de la muntanya,
cap d’ase florit de març.

Cap d’ase de pèls finíssims,
cap d’ase verd agrisat,
cap d’ase de mel d’abelles,
cap d’ase de caps morats.

Cap d’ase de flor petita
i de bràctees gegants...
¿No saps que hi ha molts caps d’ase
orelluts entre els humans?

Lletra i música: Celdoni Fonoll
Piano i arranjament: Isaac Fonoll
Veu: Celdoni Fonoll, Lloll Bertran i la petita Elna


Ales i pètals. Valls: Cossetània Edicions, 2013.

18 de febrer de 2017

Aquesta setmana hem llegit...



Dragonaire. El Castell de dragonaire. Dragonaire s'enlaira.  Josh Lacey. Ekaré 2016


 Què faríeu si us deixessin a càrrec de la cura d'un drac? A qui us adreçaríeu si tinguéssiu un problema? Sabeu què s'ha de donar de menjar als dracs? S'han de dutxar? Totes aquestes preguntes articulen aquest llibre a partir de correus electrònics que l'Eduard, d'uns 8 anys, escriu al seu tiet Marcel. Però no cregueu que li farà molt de cas...sempre sorgirà algun desastre que us farà riure molt. A partir de 8 anys.

La meravellosa O. Thurber James. 1ª edició gener 2017. Àtic dels llibres.

La "típica aventura de cerca d'un tresor" embolcallada en un joc de paraules continu amb paper protagonista per la quarta vocal. Ambició per aconseguir les riqueses, enigma per desxifrar on són, engany entre uns i altres. La primera edició fou el 1957. Un clàssic ben vigent. A partir d'11 anys.

La leyenda de Sally Jones. Wegelius Jacob. Sushi books 2016

"Road movie" d'una gorila...al llarg del món i dels diferents propietaris que la posseeixen. La primera edició és del 2008 i...no és aquesta (innocent?) història un reflex del que passa actualment als immigrants de l'Àfrica subsahariana recorrent mig món?
En una lectura infantil, l'ajuda d'un atles pot motivar el coneixement de mig món i de les persones que acullen...o dels que s'aprofiten i maltracten. Un llibre que pot ser distret, instructiu,i pot arribar a fer pensar. A partir de 9 anys.



17 de febrer de 2017

En cartellera: Loving

Joel Edgerton i Ruth Negga, amb dos excel·lents actuacions, imprimeixen força a una història real sobre un matrimoni interracial il·legal a l'Amèrica dels anys 50. El director Jeff Nichols torna a confirmar que és un narrador fiable, de tall clàssic, contingut, subtil, i comprensiu amb els seus personatges.

Loving és bàsicament un exercici de subtilesa, cada fotograma impressiona, però sense ofendre. El resultat és una peça clàssica, commovedora, extremadament pudorosa i enlluernadora. Esquiva reeixidament els tòpics per relatar de forma neutral una història eminentment dramàtica.

Jeff Nichols dirigeix la història d'amor més bonica de l'any. Un drama sense melodrames.


16 de febrer de 2017

Dijous...POESIA!

Casa nostra casa vostra


"Quan vingueren a buscar els jueus
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas jueu.

Quan vingueren a buscar els comunistes
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas comunista.

Quan vingueren a buscar els sindicalistes
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas sindicalista.

Quan vingueren a buscar els catòlics
jo no vaig dir res
perquè jo no era pas catòlic.

I quan vingueren a buscar-me
no quedava ningú
per impedir-ho o protestar"

Text atribuït segons les fonts a Pasteur Martin Niemoller o a Louis Neederemeyer del llibre L'anyell que no volia ser un xai d'en Jan Didier

Recursos d'ajuts als refugiats

Programa català de refugi (Mentors refugiats)



Lectures


Sílvia Morilla i Núria Pujolàs

En cartellera: La la Land

Algú ha qualificat aquest film com “una pel·lícula somniadora i màgica en temps de còlera”. Entre un preludi i un final brillants, tenim una història d'amor, d'un romanticisme creïble, gens embafador.

Història ben narrada, enjogassada i càlida, que ens fa passar una bona estona. Una oda als musicals clàssics que capta la seva capacitat de divertir: dansa, colors, espectacularitat.

Curiosament amb un final trist. (Cal tenir coratge i determinació per aconseguir que Hollywood et consenti un desenllaç amarg en un musical) S'ha emportat 8 globus d'or que poden ser el preludi dels futurs Òscars.

10 de febrer de 2017

En cartellera: Silencio

Segona meitat del segle XVII: dos jesuïtes portuguesos viatgen al Japó a la recerca d'un missioner que, després de ser perseguit i torturat, ha renunciat a la seva fe. Ells mateixos viuran el suplici i la violència amb què els japonesos reben els cristians.
Amb "L'última temptació de Crist" i 'Kundun', constitueix la trilogia més explícitament religiosa de Scorsese. Està bellament elaborada, és sorprenentment ambiciosa i resulta absolutament convincent.

Aborda explícitament el dolor del dubte, el silenci de Déu davant el sofriment, l'apostasia davant del martiri. Scorsese ofereix una elegant, profunda i dolorosa 'confessió' religiosa entre la raó i la fe, una de les més elegants i intenses pel·lícules fins a la data del director.

9 de febrer de 2017

Dijous...POESIA!

Il·lustració d'Oliver Jeffers


El cor us bategarà molt fort si llegiu:

El cor i la botella, un llibre d'Oliver Jeffers i Marian Krapf




Si voleu més informació d'aquest gran il·lustrador cliqueu a:

Oliver Jeffers 

3 de febrer de 2017

En cartellera: Las inocentes


Film basat en un fet històric terrible: al final de la Segona Guerra Mundial, els russos entren en un convent de monges, a Polònia, assassinen un nombre considerable de religioses i després es dediquen a violar totes les restants. De moment, això és un secret del monestir, però amb el temps va arribant el dia del part i donar a llum per a moltes d'elles. 

La Comunitat es veu desbordada i, secretament, demana ajuda a la Creu Roja francesa. Una metgessa comunista, malgrat ho té prohibit, acut secretament a donar un cop de mà. Gran part de la pel·lícula està en les interrelacions entre la doctora i la priora. S'observen mútuament, amb sorpresa, perquè pertanyen a dos mons molt diferents i s'acabaran admirant i estimant mútuament.