
El director es mostra plenament conscient de l'ingent talent actoral que té entre mans: Adam Sandler aporta al conjunt la seva arquetípica immaduresa (a més de les seves surrealistes tonades); Ben Stiller posa en joc la seva cara més cinètica, sempre en tensió; i Dustin Hoffman, pletòric, compon una oda implacable a l'altivesa com a màscara de la frustració.
Aquest film recorre la frontera entre la tendresa més pudorosa i la genuïna desesperació. S'erigeix en una commovedora i discreta arca d'alegries i afliccions, pinzellades culturals i picades d'ullet cinèfiles.