17 de novembre de 2016

Dijous...POESIA!

Per tancar la setmana de la superlluna, avui poesies llunàtiques i un petit enigma...

La lluna

M'he fet amant de la nit
perquè ella m'aporta silenci
màgia, benestar,
ella acaricia el meu jo,
la meva ombra 
i el meu pensament,

i em complau sortosament

quan em miro a l'estany
i aquest em retorna la meva pròpia rialla,

el meu perfil

i la meva mirada

i tancaré els ulls passivament

per retrobar-me una i altra vegada

amb el capçal de la nit

com un suau plomall d'abric.

sota la nit estrellada

Carme Aliaga Molet
Enigma

Sabríeu dir quins d'aquest mites relacionats amb la lluna es poden comprovar científicament:
Neixen més nens quan hi ha lluna plena
Els llops udolen quan hi ha lluna plena
Plantar les llavors en lluna plena fa que les plantes creixin abans
Si et talles el cabell en lluna plena et creix més ràpid





Hi ha qui la beu a galet
i qui pren lluna a cullerades;
nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
i alleuja els intoxicats
de filosofia.

No hi ha un amulet millor
que un tros de lluna a la butxaca;
contra tota mena de perills
més que una pota de conill
serveix un tros de lluna:
se'n duu les penes
i porta amors i fortuna.

Es pot donar de postre als infants
i dormiran un son flonjo i suau;
unes gotes de lluna als ulls dels vells
ajuden a esperar la mort en pau.

Posa sota del coixí
una fulla tendra de lluna
i pensaràs el que vols creure
i miraràs el que vols veure,
tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
per quan t'ofeguis.

Als decebuts i als presoners,
dóna'ls la clau de la lluna
i no voldran cap més tresor,
que pels condemnats a mort
i els condemnats a vida
no hi ha estimulant com la lluna
si es pren amb mida. 

Josep Lluís Rivera Garcia