28 de gener de 2016

Dijous...POESIA!



TÈRRA una cançó que t'omple de PAU


                                                     TÈRRA
Suenha, estima era Tèrra.
Sonque ei ua e li quede ben pòc damb es tempsi que corren,
ròde eth mon sense amor.

Guarda, escota era Tèrra.
Ei ua mair que met era votz ath vent e plore,
non la dèishes quèir...

Que praubi qu’èm,
mos an convençut de que deman apariaram es problèmes que creèrem,
es herides que daurirem bèth temps a, quan encara auiem fòrces tà gastar,
e atau non i a deman....

Eth dia deth sòn enterrament,
ena consciéncia der Univèrs quedarà alugada ua candela eterna,
en nòm dera nòsta umila Tèrra, explotada, mautractada, mutilada e assassinada,
pes sòns pròpis hilhs.

Suenha, estima era Tèrra.
Sonque ei ua e li quede ben pòc damb es tempsi que corren,
ròde eth mon sense amor.

                                                  Alidé Sans

Alidé Sans  és una de les poques joves que canten en llengu  aranesa, l’occità de l’Aran. Hereva d’un gran llegat –la seva mare, Lúcia Mas, és una coneguda cantant aranesa i el seu pare, Jusèp Loís Sans, director de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana