22 de febrer de 2018

Dijous...POESIA!






Avui no hi ha poesia, sinó cançó. Amb el títol "stiamo tutti bene" està dedicada als viatges dels migrants sobre les barcasses. Mirkoeilcane canta, en to narratiu, la història d'un nen que ha de marxar del seu país. La cançó està narrada des del punt de vista de la innocència del nen i com afronta els esdeveniments fins que va entenent la trista realitat que està vivint.

Un llibre per pensar i entendre o entendre i pensar sobre les paraules dictadura, revolució, desobedìència i que ens ajuda a ser més lliures. D'aquí no passa ningú. Isabel Minhós Martins Bernardo P. Carvalho. Ed. Takatuka.

18 de febrer de 2018

Aquesta setmana hem llegit...


Como un susurro. Javier Sobrino i Jordi Vila Delclòs. Ediciones La Fragatina. A partir de 8 anys

Dos grans autors s’ajunten per fer un bonic àlbum sobre un avi i el seu net i els diferents moments vitals en què es troben. Una conversa que contrasta una vida plena de moments feliços i una altra amb molts d’altres encara per viure. Un munt d’idees per pensar què volem ser quan siguem grans. Vosaltres ja sabeu que voleu ser quan sigueu grans?


Astèrix a Itàlia. Jean Yves Ferri & Didier Conrad. Ed.Salvat. A partir de 8 anys.

Les vies romanes es troben en un estat deplorable: forats, sots, entrebancs... I als romans no se'ls acudeix res més que muntar una cursa de carros per dissimular. Sembla estrany, però els romans són així. Sort que els gals sempre estan allà per aixafar la guitarra a l'imperi. Ens molen aquests gals!




Sin fronteras. Imma Pla. Libros del Zorro Rojo. A partir de 16 anys.

Més que un llibre, un manifest. Un llibre joc per ridiculitzar la idea nacional i jugar a construir països imaginaris. Una proposta per reflexionar sobre la volatilitat del concepte frontera. Us atreviu a donar-li forma al vostre país imaginari?

16 de febrer de 2018

En cartellera: Loveless

Loveless (Sin amor) el director rus Zvyagintsev explora encara més les seves llargues panoràmiques de la natura hivernal per il·lustrar la crueltat que envolta a una parella en plens tràmits de divorci a la qual només els uneix un pis en venda que gairebé no trepitgen i un fill de 12 anys, la custòdia del qual no vol cap dels dos, i que aixafat per la situació un dia desapareix i els pares es veuen obligats a buscar-lo.

En aquest film es cola a través d'informatius radiofònics i televisius la vida diària russa, submergida en pura propaganda. "A mi el que m'agrada és el paral·lelisme entre la vida a Rússia i la familiar dels personatges", deia el realitzador, que va recordar que cada dia desapareixen en el seu país més de 300 persones i que els voluntaris que al film busquen l'infant existeixen en la realitat. Nominada Millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscars, i que et deixat clavat a la butaca.

15 de febrer de 2018

Dijous...POESIA!

Avui us ensenyem el taller de poesia de la Núria Miramelsmots. Jugant amb les paraules descobrim que a part de ser fills i filles, alumnes, nens i nenes, ciclistes... també som uns grans POETES. Gràcies Núria!

Poemes fets per l'alumnat de 4t de primària de l'Escola Pia Granollers. Felicitats artistes!

Cliqueu a la fotografia per veure tot l'àlbum






11 de febrer de 2018

Aquesta setmana hem llegit...

El mocador del sultà. Pia Worthmam. Yekibud.  A partir de 8 anys.

Conte popular marroquí que ens narra l'agudesa mental d´una noia a la qui volen casar amb el Sultà contra la seva voluntat. A la fi posarà una condició, que serà la salvació del mateix Sultà i la base d´un matrimoni feliç. Té una il·lustració molt original que defuig la figuració acostumada de personatges i ambient. 




La noia de la caravana. Xavier Gual. Fanbooks. Per 3r i 4t d'ESO.

Si t'agrada el misteri des de la pàgina, aquest és el teu llibre. La Laura no sap el que l'espera quan el noi que li agrada li proposa un cap de setmana romàntic a la muntanya. Només hi ha una norma, no li pot dir a ningú. 

Diario en un campo de barro. Ricardo Gómez. Edelvives. Per 3r i 4t d'ESO.


Ja fa gairebé 20 anys de la guerra de Kosovo (1998), però les guerres, els camps de refugiats, i les seqüeles segueixen sent un problema dels nostres dies en altres llocs del món. Ricardo Gómez es posa a la pell d'una noia refugiada que passa un any en una família del nostre país mentre la guerra mata a milers de persones als Balcans. En forma de dietari personal, vivim el dia a dia de la tornada al seu país en un camp de refugiats on la cruesa de la vida contrasta amb la quotidianitat dels pensaments d'un adolescent. Malauradament, un tema de massa actualitat.

10 de febrer de 2018

NAMAKA: una nova revista infantil



Ens ha agradat molt la nova revista que ha sortit al mercat per nens i nenes de Primària. Es diu Namaka, i l'hem fullejat, llegit i ens hem divertit amb totes les seves històries, propostes i activitats. Per tenir a casa, per la biblioteca escolar, o per llegir-la a classe, segur que en gaudireu en gran.

Si voleu més informació, podeu visitar la seva pàgina web: https://www.revistanamaka.com/ 
Nosaltres ja l'hem recomanat a les nostres biblioteques escolars perquè tots els nostres exploradors la puguin gaudir quan passin en algun moment per la biblioteca. Nosaltres de moment, ja li hem posat un enllaç directe des de la nostra web del goigdellegir. 

9 de febrer de 2018

En cartellera: Estiu 1993


Ja molt s'ha escrit sobre Estiu 1993. Després d'arrasar als premis Gaudí, també s'emporta 3 premis Goya per la gran feina de la seva directora i la parella de protagonistes. Un exercici descomunal de veracitat i realisme on la història de Frida, una nena òrfena, viu el seu primer estiu  a casa dels seus tiets després de la mort dels seus pares. La pel·lícula és un excel·lent relat d'un to intimista aclaparador, que per moments dona la sensació de trobar-se davant d'un documental de tanta realitat que desprèn. Orfebreria cinematogràfica que atrapa i apel·la a l'espectador a compartir i reflexionar cada minut de l'obra. No us la deixeu perdre.  

8 de febrer de 2018

Dijous....POESIA!

-12- (BOIG)


Si veieu un boig,
 un xic barrut,
amb esperit rebel
mai vençut:
estigueu atents,
és bon amic,
amant discret
amat difós.
Si el veieu perdut
doneu-li un mot
que rimi mut
per fer-ne un joc.
I li mireu els ulls
de fit a fit,
que regala rialla
per una besada.

Juli Palou -Július-
Més poemes de Juli Palou al seu blog

4 de febrer de 2018

Adults: febrer


Argelagues. Gemma Ruiz. Proa

L’autora recull el que li va explicar la seva besàvia, la seva àvia, la seva tieta... i el resultat és un llibre fantàstic d’unes dones de principis del segle XX  que van haver de marxar per treballar a les fàbriques. Van viure uns temps masclista, en què imperava "la llei dels germans", la dels homes.

Una excel·lent història amb una gran riquesa lingüística.

L'assassí que estimava els llibres. Domínguez Martí. Proa.

Aquesta vegada el llorejat escriptor valencià ens presenta un retaule del seu país en plena eufòria del totxo i dels grans esdeveniments presentant, al mateix temps,  les vicissituds de la gent senzilla dels petits pobles agraris, l'enriquiment d'empresaris ben connectats amb els polítics de torn. Les lluites entre els intel·lectuals de la universitat per les noves edicions de llibres d'una col·lecció i les crítiques punyents a les traduccions que s'han realitzat són un espai per menystenir o "per tornar-s'hi" si abans han rebut, traductor o autor de treballs literaris, els dards de qui ara ha traduït el llibre.
En aquest món aliè per ells, s'hi belluga l'inspector Tena i el seu ajudant intentant treure'n l'entrellat d'uns assassinats que apareixen amb un llibre acabat d'editar a les mans, llibre que ha rebut una crítica ferotge a qui n'ha fet la traducció. Hi ha relació entre uns i altres? Com indica el títol del primer volum "L'assassinat entès com una de les belles arts"de De Quincey, això és precisament el que es troba l'inspector al final del relat.

3 de febrer de 2018

Aquesta setmana hem llegit...


La Ratolineta i el mur vermell. Britta Teckentrupp. NubeOcho. A partir de 9 anys i per lectura guiada amb l'adult.

Conte molt ben il·lustrat i molt interessant pel seu contingut. Ens ensenya que les barreres de la vida, sovint som nosaltres mateixos qui les construïm. Al mateix temps lloa la curiositat d´una ratolineta per a superar aquests obstacles, en front de la covardia d´una sèrie d´animals, i com ho aconsegueix. Llibre que es presta a interessants reflexions o diàleg. Una obra excel·lent.

Elio. Diego Arboleda & Raúl Sagospe. Anaya. A partir de 10 anys.

Ens narra la vida del petit Elio. Primer, la seva dura estança en un orfenat, que més aviat era una presó. La seva adopció per una família que té una òptica. Però el gruix de l´argument és la seva afició per la màgia i el circ. També assistim a la rivalitat entre dos invents el cinematògraf del germans Lumière i l´animatògraf. I per acabar-ho d´adobar la SSSX (Societat Secreta de Segrests i Xantatges) només formada per dones i les seves armes són dos paraigües per cadascuna). Narració força divertida i amb il·lustració adequada en totes les seves pàgines. 

  Rebel, el desert en flames. Hamilton,  Alwyn. Fanbooks. A partir de 14 anys.

L’Amani és una noia àrab que s’ha de disfressar de noi per poder fer allò que a les noies els és privat fer a la societat masclista en què viu. Somia escapar del seu poble, de la seva família i ho pot fer gràcies  a la seva extraordinària habilitat amb el revòlver i a un jove estranger perseguit per l’exèrcit. Junts sobreviuran al desert, lluitaran amb éssers mitològics i se sumaran a la rebel·lió contra el sultà. Aquest és el primer llibre de la trilogia REBEL.

2 de febrer de 2018

En cartellera: Los archivos del Pentágono


La pel·lícula narra els esdeveniments que es van produir el 1971 quan el New York Times i el Washington Post, al costat d'altres mitjans de comunicació, es van unir per demostrar el valor de la llibertat de premsa en publicar els documents del Pentàgon que recollien informació classificada sobre la guerra de Vietnam. Katherine Graham, primera dona editora del Post, i Ben Bradlee, el volàtil director, es van veure obligats a unir-se i donar suport al New York Times i lluitar contra l'intent sense precedents de l'Administració Nixon de restringir la llibertat de premsa.

1 de febrer de 2018

Dijous...POESIA!

Desil·lusió de Gabriel Celaya




“Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca
hay que medir, pesar, equilibrar…
…y poner todo en marcha.
Pero para eso
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino
un poco de pirata
un poco de poeta
y un kilo y medio de paciencia
concentrada.
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes
hacia islas lejanas.
soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca
en barcos nuevos seguir
nuestra bandera enarbolada.

Gabriel Celaya

La poesía es un arma cargada de futuro
Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmado,
como un pulso que golpea las tinieblas,
cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.
Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.
Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.
Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.
Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.
Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.
Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.
Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.
No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.
Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra son actos.

31 de gener de 2018

Club de lectura online: febrer

LLEGEIX, PENSA,CREIX
  • Balzac i la petita modista xinesa. Dai Sijie. 
Aquest mes de febrer l'encarem amb camps de concentració i reeducació: des de la Xina a l'Alemanya nazi amb aquestes dues propostes. Aquesta costurera xinesa és un llibre esplèndid que també en podeu gaudir d'una magnífica pel·lícula dirigida pel mateix autor del llibre.

DESPERTARS
  • L'home a la recerca de sentit. Viktor Frankl. Grup 62. 


Juntament amb Si esto es un hombre, de Primo Levi, aquesta recerca de sentit de Viktor Frankl representa una altre dels testimonis de l'Holocaust, això si, des d'un punt de vista de la psicologia humana.

Aquí teniu una petita biografia de l'autor del llibre en format video.



Podeu deixar tots els vostres comentaris a continuació clicant a la pestanya del club de lectura. Esperem les vostres reflexions!

28 de gener de 2018

Aquesta setmana hem llegit...

Un llibre ple d'errors. Corina Luyken. Ed. Beascoa. A partir de 9 anys.

Magnífic àlbum on els petits errors dels dibuixos van essent corregits conforme anem girant fulls fins arribar a tenir un dibuix a doble pàgina ple d'imatges i detalls que s'han anat acumulant. Enlloc de ser-ne el final, inesperadament és un nou començament. Per mirar atentament, per comentar, per aprendre que els errors es poden corregir i no impedeixen seguir endavant.

Les nines són per les nenes. Ludovic Flamant i Jean-Luc Engelebert. Tramuntana. A partir de 7 anys.

Les nines són per les nenes? Hi ha nens que els agrada jugar amb nines? Hi ha joguines per nens i per nenes? Moltes preguntes per generar un bon debat. Què en penseu vosaltres? A nosaltres ens ha encantat aquest llibre.

No somos angelitos. Gusti. Océano Travesía. 

Després de bonic Malko, Gusti torna amb una història per posar els adults davant del mirall i mostrar-lis les coses que diuen quan es troben davant d’un infant amb discapacitat. Tant aquest com l'anterior són llibres amb l'empremta personalíssima de l'autor, i adreçat a totes les edats. 

27 de gener de 2018

Velocirepte: una inciativa per fomentar la lectura

Ens agraden molt les iniciatives per fomentar la lectura, així que acceptem aquest repte que ens proposa la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: El VELOCIREPTE. Cada mes durant un any ens conviden a gaudir d'una temàtica concreta proposant llibres, música, cinema, còmics, entrevistes entre d'altres. Aquest mes de gener: Àfrica no és un país. Feu un vol per la seva web http://bibarnabloc.cat/velocirepte/ i descobriu totes les propostes. Ens ha semblat espectacular!

Ah! I recordeu demanar el passaport lector que us permetrà viatjar per tot el món, i participar en activitats i premis que segur us despertaran les ganes de llegir més. 

26 de gener de 2018

En cartellera: Tres anuncios en las afueras

Mildred Hayes (Frances McDormand), una dona de 50 anys la filla de la qual ha estat assassinada, decideix iniciar pel seu compte una guerra contra la policia del seu poble en considerar que no fan prou per resoldre el cas i fer justícia.
En realitat, es tracta d'un delirant i patètic ajust de comptes amb una policia incapaç de resoldre la violació i assassinat de la seva filla. Decideix emprar tres grans tanques publicitàries en una carretera perduda per insultar el xèrif. Aquest últim, atenció, pateix un càncer terminal.
Cada línia de guió és directament un cop de pedra; cada aparició de Frances McDormand una invitació no tant a l'entusiasme, que també, com a la ira. El seu cabreig, en el fons, és el nostre.
Frances McDormand aconsegueix transmutar-se en l'esperit del nostre temps. Ella som nosaltres. L'aparent caos del guió en realitat és una de les més felices provocacions de la temporada.
Disset premis i aspirant a l'Oscar d'aquest any.

25 de gener de 2018

Dijous....POESIA!

Avui la Pilar s'ha imaginat l'Elvis Presley cantant una poesia del Cesk Freixas. I això ha sortit. Ens encanta!


21 de gener de 2018

Aquesta setmana hem llegit...

La memoria del agua. Mathieu Reynès & Valérie Vernay. Norma editorial. A partir de 12 anys i també per adults.

La Marion i la seva mare van a viure a una vella casa de la seva família a la costa. Allà descobrirà el passat  i la historia del seu avi, un mariner que va desaparèixer al mar. LLegendes, malediccions; la Marion s’endinsarà en un món que està molt lligat a ella. Extraordinàries il·lustracions. 


El olor de las casas de los demás. Bonnie-Sue- Hitchcock. Editorial Maeva Young.  A partir de 16 anys

La novel·la es situa a Fairbanks, una ciutat molt propera al Cercle Polar Àrtic. La zona interior d'Alaska on s’ubica, té un dels climes més extrems i variables del món. Per mitjà de la veu de quatre joves: Ruth, Dora, Alyce i Hank, l'autora ens parla de les històries entrellaçades, de la vida d'aquests personatges durant els anys setanta. Transcorre en una zona, on una de les principals activitats econòmica és la pesca, molt present en el llibre. Veiem reflectida la barreja racial entre blancs i nadius d'Alaska i les diferències socials i prejudicis entre ells.

Un llibre recomanable per Batxillerat i adults, que ens ajudarà a conèixer una realitat molt diferent a la nostra. La desconeguda, salvatge i impressionant Alaska.

Missió impossible. Javier Castanyer. Publicacions Abadia de Montserrat. A partir de 8 anys.

En Roc i la Bruna són dos germans bessons que viuen a la Catalunya de la prehistòria, en una cova a la serra del Montsant. Tots els membres de la tribu on viuen s’han d’enfrontar al fred, els perills, la gana...Els dos germans ajuden als seus a sobreviure en condicions tan extremes. La Bruna és molt guerrera però el Roc prefereix estar en una cova tot sol i fer dibuixos a les seves parets però tots dos seran imprescindibles per ajudar la seva tribu. És un llibre divertit i trepidant ple d’aventures

El nido. Kenneth Oppel. Océano Gran travesía. A partir de 12 anys

Stiven és un nen preocupat per la salut del seu germanet i pel neguit dels pares pel futur d’aquest nadó. En el teulat de casa seva hi ha un niu d’abelles, ell és al·lèrgic a les picades d’abelles i en els seus mal sons li apareix la reina de les abelles que li ofereix un tracte per sanar al nen. Al principi ho accepta, però el sacrifici és tan gran que s'ho repensa i després decideix que no accepta. Això l’angoixarà de tal manera que no sap què fer. Però la seva decisió serà la correcte? 

20 de gener de 2018

FLIC Festival

Comencen 2 setmanes d'activitats al FLIC Festival. En la seva 8ª edició, aquest festivalde literatura i arts infantils i juvenils ofereix un munt d'activitats per gaudir-ne amb tota la família. Cinema, teatre, art, literatura...ens agrada molt la pinta que fa, i a preus populars.

Amb el títol de LITERATURES EN JOC, el FLIC convida al públic infantil i juvenil i als seus prescriptors i mediadors a conèixer i a jugar amb creacions nascudes d’experiències literàries originals i lúdiques, les regles bàsiques de les quals són: fer-se presents amb materials especials, utilitzar formes poc usuals i vehicular relats peculiars a través de pàgines o pantalles.

No dubteu en apropar-vos-hi! Us deixem tota la informació. http://flicfestival.com/barcelona/

Aquestes són algunes de les propostes:

FLIQUETS  (0-3) Born CCM - 4 de febrer 

FOTOGRAMES LITERARIS (Filmoteca de Catalunya) 20 i 21 de gener 

ESCÈNIQUES  (Mercat de les Flors) 27 de gener

EXPERIÈNCIES LITERÀRIES  (MNAC) 28 de gener 

CREACIÓ  (MACBA) 3 de febrer 

19 de gener de 2018

En cartellera: Demasiado cerca.

1998, Nalchik, poblet de Rússia. Una família jueva rep un dia una notícia terrible. El fill més petit i la seva dona, que s´acaben de casar, no tornen a casa, i al matí següent reben una nota de segrest. El rescat que demanen és tan alt que la família es veu obligada a vendre el seu petit negoci i a buscar ajuda al seu voltant.
“Demasiado cerca” és un interessantíssim tractat sobre la cruesa dels llaços familiars i la independència de la dona, situat a finals dels 90 en un inhòspit entorn a les antípodes de la nostra societat, i retratat pel seu novell director, Kantemir Balagov, de 26 anys, amb la força visual dels professionals amb talent i amb l'agresta duresa sentimental de l'habitant d'una zona de conflicte des de temps immemorials.
La tensió (que et té atrapat fins a l'últim moment) entre l'afecte familiar i l'enamorament personal dels fills. Tensió agreujada per diferències ètniques, culturals i religioses.

18 de gener de 2018

Dijous...POESIA!

Torna-m’ho a dir, torna’m a dir un cop més
 que m’estimes. Si per ventura creus
 que sona com el cant del cucut, d’esma,
 recorda que no hi ha turó ni plana,
 ni bosc ni vall, on la primavera
 no canti el cucut per matisar els verds.
 Amor meu, jo, temptada en la foscor
 per l’esperit del dubte, enyorada,
 maldo per sentir-te dir que m’estimes.
 ¿Són excessius els molts estels del cel
 o ho són les flors que el curs de l’any coronen?
 Diga’m i torna’m a dir que m’estimes,
 que el repic és d’argent acompanyat
 de l’amor al silenci del teu cor.

Barret Browning, E. Sonets del portuguès. Traducció de Dolors Udina. Vic: Cafè Central/Eumo, febrer de 2006.

 
Fotografia Pilar Jarque

Et vaig prenent
com la flama a la llenya
fins que ens unim,
cos a cos contra la ombra,
en una sola brasa.

J.N Santaeulàlia


Tuyo
Soy el fuego que arde tu piel
Soy el agua que mata tu sed
El castillo, la torre yo soy
La espada que guarda el caudal

Tú, el aire que respiro yo
Y la luz de la luna en el mar
La garganta que ansío mojar
Que temo ahogar de amor

Y cuáles deseos me vas a dar, oh
Dices tu, mi tesoro basta con mirarlo
Y tuyo será, y tuyo será.
Rodrigo Amarante

Els poemes d'avui els podeu llegir al llibre:

En Chris Riddel també ens presenta una bona manera d'estimar amb el llibre.


13 de gener de 2018

Aquesta setmana hem llegit...


Amor meu. Astrid Desbordes & Pauline Martin. Kókinos. Per Infantil

Mare, m’estimaràs sempre? Aquesta és la pregunta que intenta respondre aquesta joia literària. Tota una declaració d’intencions d’amor materno-filial. Un relat breu i poètic on imatge i il.lustració es complementen de forma bellíssima.




Ernest i Celestina han perdut en Simó. Gabrielle Vincent. Kalandraka. Per 1r i 2n de Primària.



Pobre Celestina, ha perdut el seu peluix en Simó, un pingüí; i resulta que no en vol cap altre. A l’Ernest se li posaran les coses difícils si vol acontentar-la. Sort que és molt creatiu i sabrà trobar una solució. Ens ha recordat molt a aquell Monky de Dietr Schubert també preciós.

El gat que va parlar sense voler. Claude Roy. Viena edicions. Per 3r i 4t de Primària.

Us imagineu que els gats poguessin parlar? Què ens dirien? Es portarien bé amb els humans, o ens farien la guitza? Doncs aquesta és la història fantàstica d'en Gaspard, un gat que un bon dia, comença a parlar: a parlar sense voler. Què diran els humans que l'envolten quan sentin que per la seva boca en surten paraules? 

12 de gener de 2018

En cartellera: 9 meses

Maxime i Mélanie tenen 15 anys i s'estimen. Junts exploren, amb amor i inexperiència, la sexualitat. Un dia Mélanie descobreix que està embarassada. Maxime no accepta bé la bona nova, però a poc a poc (al contrari del que sol succeir) li comença a atreure la idea de convertir-se en pare i convenç a Mélanie per tenir-lo sigui com sigui. Ella troba la total resistència de la seva mare, que ha viscut en pròpia carn les dificultats que comporta ser una mare soltera.
Varietat de sentiments, al costat de l'ingenu romanticisme juvenil, moments de seny (amb el problema avortament sí - avortament no, flotant a l'aire).
Lluny de afanys moralitzadors o d'idealitzacions bonistes "9 mesos" és una pel·lícula humana i serena, que tracta el problema amb gran delicadesa, i que potser només se li podria retreure el fet de no repartir equitativament la seva atenció entre ell i ella. El seu final sap tocar la fibra sense recórrer al cop baix. Es passa molt bona estona durant tota la projecció i tots dos adolescents desperten la nostra simpatia.

11 de gener de 2018

Dijous...POESIA!

Aquests Reis ens han deixat als dijous de POESIA: 1 lego, Paraules, Poemes, Somriures, Forces, Somnis, Empatía, Històries, Abraçades, Cançons, Vida, Seguim...


Lego

Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.

Carles Cano

4 de gener de 2018

En cartellera: Perfectos desconocidos


Coneixem realment als qui ens envolten? I fins i tot, coneixem a aquells amb qui compartim les nostres vides? Quins secrets poden amagar els amics, els familiars o fins i tot les parelles? I si poguéssim llegir tota la intimitat dels qui ens rodegen? Potser descubriríem coses que no ens agraden i farien canviar totalment la percepció que en tenim.

Torna Álex de la Iglesia amb una pel·lícula austera però realment convincent sobre la hipocresia, la veritat i les convencions socials. Un remake del film italià de Paolo Genovese (Perfetti sconosciuti) que ja va reventar taquilla l'any 2016. I sobretot ens ha deixat realment astorats el missatge subliminal final de: la veritat està sobrevalorada?